Exposició:
del 9 de juliol al 5 de setembre de 2009
Sala d'exposicions del COAC
Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona
Inauguració:
9 de juliol a les 19.30 h
Sala d'exposicions del COAC
Organització i producció a Barcelona:
Àrea d’Activitats Culturals de la Demarcació de Barcelona del COAC
Coordinació:
Lieven De Cauter -Iwan Strauven
Comissariat:
Sandi Hilal, Alessandro Petti i Eyal Weizman
|
|
|
|
Quin
és el futur de les colònies israelianes implantades al
territori de Palestina? Aquesta qüestió planteja un
problema arquitectònic i urbanístic sensible que ha
estimulat la reflexió dels arquitectes Sandi Hilal, Alessandro Petti i Eyal Weizman
—ubicats a Betlem i a Londres— i que, alhora, pot servir
per proposar solucions als problemes urbanístics de les nostres
regions.
Decolonizing Architecture és la primera exposició
important que veu en els territoris palestins un laboratori espacial
del segle XXI. El projecte busca
redreçar l'impàs i el traumatisme de l'ocupació
dels territoris palestins imaginant escenaris
arquitectònics per a la descolonització. S'utilitza una
sèrie de proposicions arquitectòniques per tal d'obrir
l'especulació sobre els futurs possibles per a Palestina. En
concret, els arquitectes basen el seu programa en el reapropiament i la
transformació de les colònies i bases militars
israelianes. La seva aproximació intenta evitar dos extrems:
d'un costat, la destrucció de les infraestructures evacuades i,
de l'altre, la seva reutilització simple. Aquest projecte
experimenta una tercera opció denominada "l'estratègia de
la subversió" que, amb la col·laboració de
nombrosos palestins de totes les edats i condicions, està lluny
del simple exercici acadèmic o artístic.
La mostra es concentra en dos casos d'estudi: la colònia
de P’sagot, a Ramallah, i el camp militar abandonat
d'Oush Grab (prop de Betlem). El primer és un conjunt
d'escenaris inventats que sembla representar un futur
idíl·lic per l'abstracció dels dissenys i
maquetes; el segon plasma la realitat més brutal, ja que es
tracta d'un veritable camp de batalla entre els palestins que volen fer
de l'espai un parc públic i els colons israelians fortament
armats i escortats per l'exèrcit israelià que intenten
recuperar-lo. És precisament en aquesta dialèctica entre
ficció i realitat on radica l'atractiu del projecte.
|
|
|
|