El dia 12 de maig de 2006, festa de Santo Domingo de la Calzada, patró dels enginyers de Camins, moria al seu domicili madrileny l’arquitecte Miguel Fisac Serna, qui està considerat com un dels nostres referents en el camp de l’arquitectura espanyola. Amb el propòsit de dedicar-li un homenatge especial, es planteja una investigació sobre un dels temes més interessants de la producció de l’arquitecte: els seus famosos “ossos”; és a dir, bigues de formigó pretesat de seccions buides amb formes similars a estructures òssies.

Així creà un equip de treball que va créixer per la geografia nacional i que es va fer pluridisciplinari i intergeneracional, barreja de la saviesa dels nostres majors i de l’entusiasme dels més joves. El quadre final presenta un estudi d’unes tretze peces, agrupades per famílies i disperses en més d’una vintena de localitzacions, moltes d’elles encara dempeus.

El resultat es tradueix en una gran labor de documentació i en l’estudi minuciós dels processos i patents que van fer possible la creació d’aquestes formes, i que posa de relleu l’estretíssima relació de l’arquitecte amb l’enginyeria del moment.

D’aquesta manera, juntament amb la figura de Miguel Fisac, ressorgeixen de l’oblit dos noms d’importància vital en aquesta història: Ricardo Barredo i Vicente Peiró, el primer procedent de l’enginyeria civil, amb les seves patents per a posttesat, i el segon gran prefabricador de forjats i plafons de façana a qui devem invents sorprenents en el camp de l’encofrat de peces buides.

Serveixi aquest treball de sincer homenatge a tota una generació de tècnics que van protagonitzar una història excepcional: la història dels ossos.

Fermin González Blanco.
Arquitecte i comissari de l’exposició