Una
nova tipologia de ciutat de vacances va aparèixer a les roques
del Cap de Creus durant els anys 1960-62, concretament en el paratge del “Pla de Tudela” i la “Cala Culip”, en
el terme municipal de Cadaqués. Un espai —exclusiu
per a turistes francesos— per al descans, la convivència i
l’exercici que permetia gaudir del clima i el paisatge
d’una manera quasi salvatge, sense comoditats ni luxes,
només els de l’aire lliure, el sol i el mar.
La polèmica ha acompanyat
aquest nucli de vacances, ara en procés d'enderrocament. La seva situació, en un paratge actualment
protegit de la Costa Brava, i la bellesa austera del seu paisatge de
roques erosionades pel vent i d’escassa vegetació conformen una
escenografia que contrasta amb les petites construccions blanques que
es descobrien en arribar al Club Med.
El projecte —una operació conceptual i
artística respectuosa amb el seu entorn consistent en fer habitable un espai reservat només a les
roques dibuixades per la sal del mar i el vent— va ser encarregat a
l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez, qui el va realitzar conjuntament amb
l’arquitecte del Club Med, Jean Weiler, amb la premissa de preservar el
paisatge. També van fer les seves aportacions intel·lectuals i amics de l’època, com
Josep Pla i Salvador Dalí.