|
Amb l'exposició volem fer una mirada
crítica a un passat encara present i que
forma part de la nova ciutat. Passat que volem evidenciar abans que el vertigen
dels processos de substitució el portin a l’oblit.
A finals del segle XX Barcelona va
voler ser un referent.Escrits, fotografies... donen testimoni del que en
aquell moment es pensava seria un model de ciutat exportable i triomfant. Obres
que proposaven un nou enfocament i
interrogaven l'individu sobre la seva capacitat de situar-se en el segle que
arribava. Preparació d’una Barcelona olímpica que uní les voluntats d’uns ciutadans orgullosos i
satisfets de la seva actuació.
La Plaça dels Països
catalans, premi FAD de l’any 1983, esdevé una de les obres més emblemàtiques
del moment i un símil de l’evolució de
la ciutat de Barcelona.
El caos que a la plaça, segons Bohigas, es mantenia a ratlla: “elementos que constituyen un sistema tan potente
que logra reducir el caos del entorno a anécdotas ajenas a la entidad de la
plaza” ara l’ha envaït.
Una derrota, volguda o buscada, per
unes institucions que permeten que el nostre patrimoni es perdi en mans de
l’especulació i la deixadesa.
O la
inexorable acceptació de la impossibilitat de bastir espais on la memòria
perdura.
|
cc |
Exposició:
del 14 de setembre a l'1 d'octubre de 2011
Sala B'art del COAC (Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona)
Inauguració:
14 de setembre a les 19 h
Organització i coordinació:
Àrea d'Activitats Culturals de la Demarcació de Barcelona del COAC
Comissariat i disseny:
Josep Ma Rovira i Anna Escudero
|
|
