La dimensió social és una necessitat per l’habitatge de protecció oficial: tant la provisió d’un espai comunitari de trobada i relació entre veïns com l’organització d’un interior d’habitatge obert, no jeràrquic, que ajudi a eliminar la diferència de gènere als treballs cíclics domèstics. El futur de l’habitatge col·lectiu ha d’aspirar a no aïllar els individus i ser una invitació a relacionar-se entre ells.

L’edifici 111 centra els seus esforços en el traspàs entre ciutat i habitatge, en la transició entre aquests dos extrems, intentant dissoldre els límits entre el públic i el privat. Tractant-se d’habitatge social, de dimensions reduïdes, el projecte proposa una extensió dels habitatges en terrasses, balcons, vestíbuls de planta baixa, plaça d’accés… espais intermitjos que fan que la casa no es limiti solament a l’espai interior, sinó que s’estengui molt més enllà de la seva superfície tancada.