Presentació


Enguany celebrem la quarta Biennal d'Arquitectura de les comarques vallesanes, cita d'especial rellevància, que, a més, en aquesta edició coincideix amb el desè aniversari de la creació de la nostra Delegació. Les delegacions territorials son una fórmula que permet als arquitectes col·legiats del territori participar més activament de l'acció directe de l'entitat, i la Biennal n'és un exemple. A més, compleix un altre objectiu: el de tenir una presència social i cultural en cada territori. El col·lectiu d'arquitectes té molt a dir i aportar a la societat -és una obligació- i la Biennal esdevé un fet social i cultural -de qualitat- que la professió ofereix als ciutadans.

D'ençà de la primera edició, la Biennal ha demostrat ser un mitjà de difusió d'una gran vitalitat, una eina eficaç per fer didàctica de l'arquitectura de qualitat que creiem que cal divulgar. I no sols en els àmbits estrictament professionals i especialitzats, sinó també al públic general. Cal que tota la feina feta en cada certamen traspassi les fronteres de l'ofici i arribi més enllà, provocant la seva màxima difusió. Només així s'entendrà l'aportació dels arquitectes en la societat.

L'Arquitectura és un fet cultural en si mateix, forma part de la nostra vida quotidiana. On vivim, on passegem, on ens curem, on aprenem, on ens divertim, on treballem, on comprem ... Sempre hi ha Arquitectura, encara que, malauradament, massa cops no ens n'adonem. Sovint, quan es parla d'Arquitectura es fa referència a les grans obres, a les mediàtiques, a les històriques, a les monumentals, a les simbòliques. I s'obliden les que, tenint un bon nivell de qualitat, resten apartades del coneixement general, sotmeses a un ostracisme immerescut, i són superades per d'altres obres imbuïdes de gustos i modes del moment, basades en criteris falsament populars i molt sovint comercials.

Massa vegades es limita a la categoria d'Arquitectura el projecte que conté elements singulars, al que té una voluntat de jerarquia per una ubicació simbòlica o un ús determinat, i es deixa de banda el projecte més quotidià, el més domèstic, el que ens envolta. Per això fem la Biennal, per ensenyar tota l'Arquitectura. Tota. Tant si té poder mediàtic com si no. Aquella que els arquitectes creiem que té valors per que sigui coneguda i respectada. Aquella que tants maldecaps, pressions, i entrebancs suposa tirar-la endavant. Sigui per requisits d'encàrrec difícils, sigui per normatives obsoletes.

La Biennal te més voluntat de mostra que de concurs. Els seus reconeixements, en forma d'obres seleccionades i de premi, són un complement necessari per destacar els fets diferencials que ha observat el jurat en cada projecte, sense valorar la qualitat de les obres no seleccionades. Constatem que cada arquitecte ha aportat el millor de la seva feina, i que el sol fet de presentar-se a la Biennal ja comporta un esforç i una valentia importants que des del Col·legi agraïm. Per tant, i amb aquest esperit, la tasca decisòria del jurat encara es més difícil.

La idea de mostrar l'arquitectura d'avui és la que ens porta a publicar i exposar totes les obres presentades en els catàlegs i les exposicions. Si el criteri de moltes d'elles no s'adeqüa al criteri del jurat, també es motiu de reflexió. Perquè la Biennal també ha de servir com a escenari de debat de quina és l'arquitectura que volem.

La novetat d'aquesta edició ha estat la creació de tres premis o reconeixements de valors socials i ambientals amb tres patrocinadors que tenen aquest caràcter: l'Obra Social Caixa Sabadell, la Fundació Banc Sabadell i l'Obra Social Caixa Terrassa. Tenen un aspecte transversal dins de la Biennal, i una ferma volutat de premi perquè van més enllà del propi fet arquitectònic. Valoren paràmetres que la societat necessita i que, molts cops, des de masses àmbits de poder s'obliden.

Històricament el nostre col·lectiu sempre ha representat un corrent de pensament avançat en els àmbits socials i ambientals, que hem de mantenir i reforçar. Des de la Biennal, i a través d'aquests premis, donem una inflexió al certamen i fem un pas endavant. Potser encara s'ha fet de forma modesta i calgui generar, per a properes edicions altres reconeixements amb el mateix esperit.

Josep Milà i Albà
Delegat del Vallès
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya


                                                           .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .



Una de les definicions que trobem al diccionari del mot Biennal és: "Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d'exposició de diverses arts plàstiques". Alhora, i en la mateixa font, trobem que aquesta manifestació és definida com una "demostració col·lectiva". L'esperit de la Biennal d'Arquitectura del Vallès queda reflectit plenament en aquestes definicions. Però, també, la Biennal pretén sobrepassar el nostre col·lectiu professional i arribar al nostre entorn social, el que, en definitiva, rep i habita el producte de la nostra feina.

La feina d'arquitecte constitueix un acte privat amb conseqüències públiques i, per tant, creiem que tenim el deure d'explicar, públicament i de la millor manera possible, en què consisteix construir una idea planificada prèviament en un paper en blanc. Amb aquesta edició de la Biennal proposem, si bé modestament, començar a reduir la distància entre la realitat dels processos que conformen l'ofici i la ciutadania. Pretenem fer més visible la utilitat dels nostres coneixements i la complexitat i transcendència d'aquests processos amb vocació de servei.

La Biennal és el canal, el vehicle de divulgació d'aquesta voluntat, que enguany comptarà amb tres accions complementàries entre si, dues d'elles noves. Una serà la itinerància sistemàtica de l'exposició dels 143 treballs presentats per les principals ciutats de les dues comarques del Vallès. Una segona serà l'acte obert Arquitectura en públic, en què es mostraran els treballs, es lliuraran els guardons i s'oferirà l'espectacle inèdit Ciutat, una producció de la Fundació Orfeó Manresà que ofereix una mirada intel·ligent i de qualitat a les nostres viles. En tercer lloc es farà divulgació en premsa de totes les obres presentades a través d'una publicació especial. Un fet singular que ens permetrà estendre les nostres reflexions com mai s'havia fet fins ara.

El contingut de la Biennal també presenta novetats. En primer lloc, el catàleg inclourà un text d'anàlisi de la mateixa Biennal i les obres presentades, elaborat per Magda Mària, doctora arquitecta de l'ETS d'Arquitectura del Vallès. L'article ens permetrà una lectura distanciada i crítica del nostre territori a partir de la visió transversal que ofereixen els treballs presentats, els seus tipus, funcions, ubicacions, naturaleses... Una peça enormement útil per obtenir una mirada global del nostre context geogràfic, polític, econòmic i, naturalment, arquitectònic. L'altra novetat està vinculada a la tasca del jurat i a la difusió de les conclusions en què es basen els guardons. En el marc de la lògica expansiva i oberta que defensa la Biennal, sembla necessari explicar en quins termes s'han destacat els millors treballs, però sense fer servir el llenguatge hermètic que sovint s'utilitza des de l'arquitectura. En aquest sentit, en la publicació que es divulgarà per premsa les obres premiades aniran acompanyades d'un text descriptiu no especialitzat, amb la finalitat d'arribar al màxim de lectors possible.

Pel que fa a la forma, amb intensa coherència amb el contingut, aquesta edició compta amb l'obra i l'experiència del pintor Francesc Bordas, autor de l'evolució del tractament gràfic general de la Biennal, des dels seus elements d'identificació inicial fins a la formalització final de l'obra, en format gravat, que materialitza els guardons. Cal remarcar i agrair la professionalitat i dedicació amb què ha abordat el treball, i l'alta qualitat de la peça final.

Seria inútil plantejar un esdeveniment d'aquest tipus sense la participació inestimable d'un excel·lent equip. Els que han format el personal de la Delegació, els col·laboradors externs, l'empresa gràfica i els arquitectes que treballen, de manera voluntària, per a la nostra Delegació.


Francesc Camps i Palou
Coordinador de Cultura, Formació i Universitats
Comissari de la Biennal