Entrevista RAFAEL MONEO

"Fer arquitectura implica obstinació i rigor" L'estada a Barcelona de José Rafael Moneo, el passat mes de juny, va tenir una doble coincidència. Encara que el motiu inicial del viatge era la conferència -Mis proyectos y mi obra- que va fer al COAC organitzada dins de la proposta Panorama centro del cicle Arquitectura a Ibèria, la seva presència va anar anticipada per l'anunci dels Premis FAD 2000 que, en l'apartat d'Arquitectura, guardonà precisament el Gran Kursaal de Sant Sebastià. A continuació, un extracte de les declaracions que l'arquitecte navarrès va fer a la entrevista a INDE que es publiquen al número del mes d'agost. "Un bon edifici és el resultat de moltes circumstàncies favorables" El cicle que ha engegat el COAC i en el qual s'emmarca la seva conferència s'anomena Reciclando Madrid. Quina és la reflexió que Barcelona fa sobre si mateixa i que Madrid no fa o bé la fa amb menys intensitat? Si simplifiquem molt les coses, podem dir que Madrid és una ciutat descomposta i un xic anàrquica, sense un fort arrelament en el territori, mentre que Barcelona domina una geografia que sempre l'ha considerada punt de referència obligat. Barcelona i la societat que hi viu constitueixen un tot més orgànic i per això els professionals a qui preocupa el futur de la ciutat -arquitectes, urbanistes, sociòlegs... i, en darrer terme, els polítics- hi han reflexionat al llarg dels anys. Per aquest motiu els projectes urbans a Barcelona no són tant el fruit de la urgència administrativa i es poden entendre com el resultat d'un procés complex i llarg. A Madrid que, com deia, és una metròpoli contemporània que no es recrea en l'examen complaent de la seva identitat, el medi físic és un resultat que s'accepta amb una certa resignació però que no entorpeix una vida enèrgica i vibrant. Així, per exemple, podem qualificar de més visible el mobiliari urbà, sense entrar en l'anàlisi de l'impacte que han tingut les actuacions urbanístiques de més transcendència, com el Campo de las Naciones i el Recinto Ferial o els anells varis -M-30, M-40- veritables instruments de desenvolupament urbà. L'AMPLIACIÓ DEL MUSEU D'EL PRADO Vostè va guanyar 700 arquitectes en el concurs per l'ampliació del Museu d'El Prado. Si considerem que un projecte que guanya un concurs és perquè és la millor proposta, per què després és obligat a fer-hi canvis contínuament? La seva pregunta no reflecteix exactament què va passar. Hi va haver un concurs en què es van seleccionar deu projectes per una segona etapa. El jurat -que va distingir dos projectes amb un accèssit- va entendre que el concurs havia de quedar desert. Més tard, quan l'administració, després d'haver comprat l'edifici d'Aldeasa, d'haver arribat a un acord amb l'Església sobre els Jerónimos i d'haver establert un programa museogràfic, va creure que estava en condicions d'abordar amb més precisió el projecte, va convocar un segon concurs. És llavors que la meva proposta va ser escollida amb la unanimitat de tot el jurat. De fet, el projecte respectava íntegrament les bases d'aquest segon concurs, encara que alguns sectors s'hi hagin oposat amb tanta força. Hem cregut -i al dir-ho hi incloc el Patronat- que es podia incorporar al projecte algunes de les observacions que se li havien fet com és ara la conveniència d'ampliar la separació entre la nova construcció i l'església dels Jerónimos, sense afectar la integritat del projecte. Si s'hi ha fet modificacions de detall ha estat amb el benentès que el projecte millorava. Els arquitectes catalans, en diferents mitjans, s'han pronunciat a favor del seu treball d'una manera cohesionada i sense embuts. Des de Madrid i des d'altres països rep aquestes mostres de suport contra una sistemàtica de contrarietat sobre un projecte referendat en un concurs? He agraït molt les demostracions de suport dels meus col·legues catalans. També a Madrid he rebut testimonis de solidaritat i podeu creure que hi ha molta gent que entén i dóna el seu suport al projecte. Malauradament en són els detractors els qui s'han fet notar més. FER ARQUITECTURA AMB L'ADMINISTRACIÓ Després de la seva experiència en el concurs d'ampliació d'El Prado, encara creu en la bondat i l'eficàcia de l'Administració pública? Dur a terme un projecte d'arquitectura és sempre difícil. Fins i tot per a les institucions que l'emprenen amb més llibertat i esperit obert, com pot ser el cas d'algunes universitats americanes. Fer arquitectura implica obstinació i rigor: un bon edifici és el resultat de moltes circumstàncies favorables. Fer arquitectura amb la Llei de Contractes de l'Estat i amb l'escassa assistència que, en general, ofereix l'Administració, és ben difícil i no cal insistir en allò que tots els arquitectes sabem prou. L'arquitectura ha perdut la seva identitat com a expressió del poder, què representa ara l'arquitectura? Els mitjans de comunicació com un mitjà més? La formalització d'una tecnologia que necessita identitat? L'expressió del comerç, l'economia, la puixança del capital per damunt dels valors urbans que són els propis de la ciutat? Allò que jo he dit alguna vegada és que l'arquitectura ja no és el vehicle amb què els poderosos fan reconèixer la seva imatge. Això no vol dir que no hi hagi gent -o institucions- interessada en l'arquitectura com a expressió de la cultura. Per altra banda, això es pot traduir en el fet que encara hi ha lloc per a una arquitectura no molt allunyada de l'obra d'art. Però al costat d'aquesta arquitectura -escassa- hi ha tota una activitat constructora que no podem oblidar i que té, com sempre l'ha tingut, un paper instrumental de primer ordre en la vida de la societat. Els arquitectes, els professionals, són una part important d'aquest procés de construcció que, en darrer terme, configura la imatge de la ciutat. La reflexió a l'entorn de com es produeix aquest procés és la feina de les escoles d'Arquitectura. No s'ha de perdre l'esperança de mantenir un cert control. Això és absolutament imprescindible, des del coneixement d'aquest procés, en uns moments en què sembla que tot és fruit de la conjunció espontània dels operadors econòmics. PROJECTES EN MARXA Quines obres, projectes i concursos hi ha damunt les taules del seu estudi? Entre les obres començades cal destacar la catedral de Los Ange-les, la residència de l'ambaixador d'Espanya a Washington, l'ampliació de la Cranbrook Accademy, tot als Estats Units. La biblioteca per a la Universitat de Lovaina, a Bèlgica; l'Arxiu del Regne de Navarra, a Pamplona, i les Bodegas Chivite, a Arínzano. Entre els treballs en fase de projecte l'ampliació del Museu d'El Prado potser és la que ens dóna més maldecaps. També tenim sobre els taulells el nou Hospital Maternoinfantil del carrer O'Donnell, a Madrid, i la Fundació Beulas, a Osca.