Bosch Reitg, Ignasi

30/03/1910 - 1985

Arquitecte

Nascut a Girona el 31 de març de l'any 1910, va obtenir el títol d'arquitecte a Barcelona l'any 1933. Acabada la carrera, es va instal·lar a Girona, on va treballar en el despatx del seu pare, el tambè arquitecte Isidre Bosch Bataller. Durant l'etapa d'estudiant i els seus primers anys com arquitecte va conéixer i desenvolupar el racionalisme arquitectònic, basat en l'austeritat de línies i la funcionalitat dels edificis com a característiques principals. Aquest estil, vigent a l'Europa progressista d'aquells anys, ell va combinar-lo amb elements del noucentisme, basats en la tradició popular i l'ús de tècniques artesanals com el treball de la pedra, la forja i la ceràmica.
La guerra civil i el trencament que representà en tots els aspectes, el va portar a un replantejament dels seus projectes. Aquest evolucionen vers un estil més monumentalista, propi del moment polític que el país travessava. Un exemple d'aquesta nova arquitectura seria el cinema hotel Ultònia a la Gran Via de Girona.
En aquesta nova etapa fou nomenat arquitecte de la Obra Sindical del Hogar. Des d'aquest càrrec projectà i executà nombrosos conjunts d'habitatges protegits arreu de les nostres comarques. Un dels més reeixits fou el Grup Sant Narcís de Girona, però en trobem també a Figueres, Olot, Palamós, Blanes i Banyoles, entre d'altres. Aquesta iniciativa del règim anava orientada a solucionar el problema de l'habitatge als nostres pobles i ciutats, derivat de la destrucció que havia portat la guerra i la pobresa de la postguerra. En el cas de Girona, els aiguats de 1940 havien empitjorat encara més la penosa situació que la ciutat vivia.
Precisament aquesta pobresa de mitjans materials, sobretot pel que fa al ferro per a la construcció, va fer que Ignasi Bosch desenvolupés un sistema d'edificació, basat en l'arquitectura tradicional, que permetia l'aixecament d'estructures d'edificis en base a la volta bufada o volta catalana, veritable sistema d'enginyeria basat en les construccions populars del nostre país i que estalviava de forma significativa l'ús de bigues de ferro en el forjat.
Aquest sistema, implantat en moltes edificacions d'aquell moment, i de forma generalitzada al nostre grup de Sant Narcís, fou perfeccionat i patentat per Ignasi Bosch com una hàbil solució a la construcció d'habitatges i edificis públics en general.
També va projectar nombrosos edificis d'habitatges, com la casa Culubret Picamal, a la cantonada del carrer Santa Clara amb el carrer Hortes o la casa Riera Perpinyà al carrer Ferràn Agulló de Girona i cases unifamiliars a la ciutat de Girona i a tota la província, inclosos blocs d'apartaments hotels i xalets a la Costa Brava.
A Sant Narcís, també va projectar l'escola de les Dominiques, amb un primer projecte de 1955 i nombroses ampliacions i reformes posteriors.
Ignaso bosch també va ser president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes, desenvolupant una intensa activitat en un moment de la gran efervescència política de la transició. Durant la seva etapa de president va tenir lloc l'adquisició de la Pia Almoina i l'adaptació de l'edifici com a seu de la demarcació gironina del COAC.

Ignasi Bosch, que també va ser arquitecte municipal de Sant Gregori, morí a la seva ciutat el 29 de maig de 1985, deixant una llarga llista d'obres de reconegut interès que l'han sobreviscut i continuen donant el servei que ell en el seu moment va projectar.

L'Arxiu Històric de la Demarcació de Girona conserva el fons de l'arquitecte. Instruments de descripció: els projectes ingressats a l'arxiu es troben inventariats i instal.lats i són localitzables per la Base de Dades Plànols.fm de File Maker Pro .

Despatx professional: c. Jaume I, 52, pral. 2a - Girona (Lista de Arquitectos Colegiados 1941)