CercaBiografies

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

Aubert Camps, Joan

02/05/1902 - 2004

Arquitecte

 

Joan Aubert Camps va néixer el 2 de maig de 1902, al carrer de Sant Cristòfor del barri del Pont. Va ser el quart de set fills, sis nois i una noia. Els seus pares eren l'industrial tèxtil Lluís Aubert Puig i Esperança Camps Sucarrats. Va estudiar la primària amb el mestres Cabré i el Batxillerat a l'Escola Pia d'Olot. Quan tenia deu anys, a l'estiu va començar a assistir a classes de dibuix amb l'escultor Celestí Devesa i el pintor Melcior Domenge. Als tretze anys va perdre la seva mare.
L'any 1926 va obtenir el títol d'arquitecte. Durant els anys de la seva formació va ser ser alumne de Josep Maria Jujol, va treballar en el despatx d'Eusebi Bona i amb els altres cinc companys de promoció, va dur a l'espatlla el fèretre d'Antoni Gaudí
A finals de 1927 Joan Aubert va començar a treballar com arquitecte municipal d'Olot fins a la seva jubiliació, la'ny 1972, el dia que complia els 70 anys reglamentaris.
L'any 1927 l'ajuntament havia destituït l'anterior arquitecte municipal, Josep Esteve Corredor, acte considerat il·legal pels tribunals de Justícia i que va obligar a la seva restitució. El desembre de 1930, per tant. Aubert va haver de plegar tot i que ben aviat va ser nomenat arquitecte interí i l'any següent ja va obtenir la plaça definitiva. Posteriorment l'Ajuntament el va destituir per abandonament del càrrec amb efectes del dia 2 de novembre de 1936. El dia abans havai fugit a França i el dia 6 del mateix mes va entrar per la frontera de Dancharinea (Navarra) a l'Espanya Nacional i es va establir a Sant Sebastián. Va treballar a la Secció Plàstica de la Jefatura Nacional de Premsa y PRopaganda i com a arquitecte de l'oficina de Reconstrucción de Regiones Devastadas por la guerra, fins que tornà a Olot i es reincorporà al seu lloc de treball l'11 de febrer de 1939.
Joan Aubert pertany professionalment a una generació indefinida, entre el modernisme, el noucentisme i el racionalisme, i encara trencada per la guerra. Personalment s'identificava amb el GATCPAC, Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, i estimava l'arquitectura del renaixement italià. El seu treball com arquitecte municipal i el del seu despatx particular van anar plegats. Quant a planejament, destaquen l'obertura del carrer del bisbe Guillamet caqp a l'oest i la de divesos carrers cap al Fluvià ( la carretera de Santa Pau i els carrers Fontanella, Fluvià Vilanova i els del Eixample Malagrida) i també la urbanització del carrer Sant Pere Màrtiri la Pujada a l'Aparcament sobre le passeig d'en Blai. Va intervenir en reformes i ampliacions de diversos edificis, des de la restauració de l'església del Tura, a la postguerra, fins a la Plaça de Braus, l'hospital de Sant Jaume i la clínica del Dr. Fàbregas, el convent de la Providència, l'ampliació del Casal Marià, el desaparegut Hotel Montsacopa i el projecte no realitzat de la piscina-estadi. Cal destacar la casa Aubert (1936), la Casa Folcrà (1940-1941), Ca l'Argense (1941-1942) o la Urbanització de Sant Pere Màrtir. També va estar al càrrec de la restauració del santuari de Mare de Déu del Tura durant els anys 1940, totes elles a la ciutat d'Olot.En arquitectura industrial cal destacar els projectes realitzats en les Fàbriques d'embotits de la comarca (Esteve Espuña, Monverdi, Turón, Gou Terrades i Puigvert) i en empreses tèxtils com la de Fills de F. Aubert -de la família- i la de Manuel i Joaquim Rossell, o la Fàbrica de material elèctric Artur Simon (1940).

L'any 2002, en motiu del seu centenari, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya li va concedir la Insígnia d'Or, als seus 75 anys de professió. Va morir el 24 d'agost de 2004 als 102 anys.

Biografia extreta del treball d'Anna Bonfill Plana, presentat a la secció In Memoriam del suplement El Cartipàs de la revista El Plafó nº 21 d'octubre de 2004.

Membre de l'Associació d'arquitectes. Té despatx professional: c. Sant Cristòfol, 4 - Olot (Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario para 1930)
Despatx professional: c. Fontanella 16, 1a - Olot (Lista de Arquitectos Colegiados 1941)
Arquitecte municipal d'Olot (Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares. Lista de Arquitectos Colegiados 1942)

 

Aubert Camps, Joan

Anar a dalt de la pàgina