Sureda Deulovol, Martí

1822 - 1890

Arquitecte

Martí Sureda Deulovol va néixer el 1822 a la vila de l'Escala. Fill de Martí Sureda i Lloveras, de l'Escala i de Maria Deulovol, de Torroella de Montgrí. els orígens liberals de la seva família, formada per petits terratinents i comerciants, el marcarien profundament, sobretot en la qüestió política. Des del 1842 es troba domiciliat a Girona, ciutat on restarà lligat fins al final de la seva vida.
Assoleix el títol d'arquitecte de l'Academia de Nobles Artes de San Fernando de Madrid el 13 de desembre de 1846. El 29 de gener de 1847 se li concedeix, per part de l'Ajuntament de Girona el registre per poder exercir com arquitecte a la ciutat. El primer que fa és demanar a l'Ajuntament de Girona que,per tal de respectar la Reial Ordre corresponent, no puguin signar plànols els no titulats per l'Academia de San Fernando (per evitar l'intrussisme professional dels mestres d'obra). És d'aquest any, també, la primera obra localitzada seva ( la reparació de la façana de l'Església de l'Escala). El 9 de novembre de 1849 s'anuncia la vacant de la plaça d'Arquitecte Municipal a l'Ajuntament de Girona, que deixava Bru Barnoya.(...) Per un edicte municipal del 10 de desembre de 1849 es convoca la plaça lliure d'arquitecte municipal a l'ajuntament de Girona, sol·licitant-la Sureda el 25 de desembre de 1849, nomenant-lo el 28 per unanimitat per no existir cap més sol·licitant. Fou arquitecte municipal de Girona (1847-59) i provincial (1859-75).

Fou membre de la Comissió d'Estadística de Barcelona i de la diputació de Girona. Fou el primer urbanista de la ciutat i l'innovador de l'arquitectura de la regió de Girona. Creà a Girona una Escola d'Obres Públiques i dictà el corpus de les disposicions relatives a obres. Elaborà el primer projecte d'eixample de la ciutat (1868), basat en l'obertura de noves vies de comunicació i l'enderrocament de les muralles, cosa que trobà l'oposició de les forces vives de la ciutat. Urbanitzà diversos carrers a Girona i la província i féu els eixamples de Palamós, Lloret de Mar, Vilobí d'Onyar (1861) i Castelló d'Empúries (1867). Projectà les Voltes de la Bisbal (1854-60) i la plaça de Sant Agustí de Girona (1855-64). El 1851 volgué convertir la Universitat de les Àligues en presó, i el 1853 construí el pont de Sant Agustí i féu la fitació dels termes municipals veïns a Girona. Membre de la Junta de Reparació de Temples i Convents, restaurà el convent de Sant Josep (1859-65) i moltes esglésies de la província, els convents de caputxines i franciscanes de Girona, les agustines de Peralada i el palau episcopal (1857-67). Projectà la reconstrucció del monestir de Ripoll (1863-80) en col·laboració amb Esteve Muxach, empresa que fou realitzada per Elies Rogent. Construí l'església neogòtica de Sant Josep de Figueres —amb l'arquitecte diocesà Manuel Mundà— (1878) i la del Sagrat Cor de Girona (1887-1901), acabada per Francesc Salvat i Juncosa i Manuel Almeda. Reconstruí els teatres d'Olot i Girona i construí les cases del comú i de la vila respectivament de Madremanya i Arbúcies, la presó d'Hostalric (1861), la foneria Planas-Junoy i Companyia de Girona (1862), la font de la Devesa (1865), etc. Projectà el mausoleu d'Álvarez de Castro (1867-80) amb l'escultor Joan Figueres. Actiu membre de la Comissió Provincial de Monuments, elaborà el 1852 un inventari de les obres d'art necessitades de reparació i el 1856 el repertori de monuments provincials. Políticament progressista, promogué l'enllumenat de gas (1861), les excavacions arqueològiques (1881) i la creació del Museu Provincial i l'exposició periòdica d'obres artístiques el 1870. El 1873 elaborà un pla de la Girona romana. Del 1849 al 1867, aprofitant els llargs períodes de moderantisme, construí noranta-vuit habitatges particulars.

És un periode on intentarà reformar la ciutat a partir d'alineacions de carrers i actuacions higienístiques (corrents del moment). Moment també de màxima producció d'habitatges (o façanes de composició totes iguals o similars). És el moment de més actuació privada i on projectes signats per ell mateix són informats posteriorment com a arquitecte municipal (i no pas positivament sempre) i que han fet dubtar més d'una vegada d'alguna obra seva
Aquest moment es reafirmarà amb la urbanització de la plaça de Sant Agustí ( primers projectes del 1855, posterior a Les voltes de La Bisbal, del 1854), potser l'única obra urbanitzadora de tot Girona després del barri vell. Serà una època, també, no proteccionista envers els monuments o edifics històrics ( pròpia del Neoclassicisme) i que, de mica en mica, evolucionarà vers el contrari . Sant Pere de Galligans i Santa Maria de Ripoll.
El 20 de novembre de 1851 se'l nomena Director de Camins Veïnals i Arquitecte Provincial. Sa Majestat el nomena, oficialment per aquest càrrec segons Reial Ordre del 29 de desembre de 1858, i deixa la plaça d'Arquitecte Municipal per incompatibilitat .
Nota: Data de casament: 8 de maig de 1852 a Girona . Martí Sureda, fill de Martin Sureda (n. a l'Escala) i Teresa Deulovol (n. a Ventalló) ingeniero civil, d'edat de 30 anys, casat amb Ritsa Vila, filla de Francisco de Asís Vila (n. a Figueres, de professió teixidor, i Antònia Gasol, de l'Escala) de 24 anys, natural de Barcelona. Viuen al carrer Albareda.
Font: Libro de Casados 1847 -1853. top. 1601 ubicació U.I. 4884. Nº acte del casament nº 32. AHCGirona.
MÉS INFORMACIÓ AL CATÀLEG DE MARTI SUREDA DEULOVOL EDITAT PEL COAC.

Martí Sureda i Deulovol va morir a Girona el 1890