Blanch Roig, Emili

03/10/1897 - 1996

Arquitecte

Nascut a La Pera (Baix Empordà) el 30 d'octubre de 1897, estudià arquitectura a Barcelona. Els seus companys de promoció foren alguns dels arquitectes que més tard integrarien el GATCPAC. Treballà durant algun temps en el despatx de l'arquitecte Manuel J. Raspall i també amb Vicenç Artigas. Una fita important dels anys viscuts a Barcelona fou per ell la conferència que va donar Le Corbusier a l'Escola Industrial, que constituí un gran esdeveniment i el portà a identificar-se amb l'arquitectura racionalista, Emili Blanch va adoptar en algunes de les seves realitzacions el nou llenguatge estètic, encara que en altres obres també inclou elements més relacionats amb la tradició noucentista.

Llicenciat el 1925, s'instal·là a Girona on exercí d'arquitecte. Una de les seves primeres obres fou la remodelació de l'Ajuntament de Portbou. El 1927 fou nomenat arquitecte director de l'Oficina Provincial de Construccions Civils de Girona i fou membre de la Comissió Provincial de Monuments. Com a arquitecte de la Diputació, l'any 1929, va fer un dictamen sobre els monumentals Banys Àrabs de Girorna, juntament amb els arquitectes Jeroni Martorell i Rafel Masó, informe previ a l'exclaustració del monument i la seva obertura al públic. L'any 1930, per encàrrec de la Diputació, Emili Blanch i Carles Rahola editen un fulletó sobre els Banys Àrabs, amb motiu de la visita del rei Alfons XIII.

Entre les seves obres de joventut cal destacar: la Casa Blanch de Girona (1932), la Casa Reig de Figueres (1934) i la Casa Guillamet de Figueres (1935).

També va ser arquitecte de la Diputació i de la Generalitat Republicana a les nostres comarques i aquest fet el portà, l'any 1939, a exiliar-se a Montpeller (França). Dos anys més tard, i després de diverses vicissituds, l'any 1942 marxà cap a Mèxic, on va residir durant vuit anys. Treballà d'arquitecte en aquell país, on realitzà algunes residències per a refugiats i una central per a la representació de la casa Ford.

Casat amb la figuerenca Maria Batlle i March, va tenir una filla, que va morir a Mèxic durant l'exili. La seva muller va morir l'any 1983.

Quan torna a Catalunya, el 1948, els seus béns havien estat confiscats projecta la urbanització de Cala Rovellada de Colera, els hotels els Pins de l'Escala i el Coral de l'Estartit, entre d'altres. Durant els últims anys de la seva vida dirigí i finançà les obres d'adequació de la seva casa de Púbol com a residència geriàtrica, que va voler llegar a la Conselleria de Benestar Social.

Membre de l'Associació d'arquitectes. Té despatx professional: c. de la Força 6, 2.1. - Girona (Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario para 1930)

L'any 1930 és arquitecte provincial (Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario para 1930)

Figura amb l'adreça Bernat Boades núm. 6 a Hermandad Nacional de Arquitectos. Relación de afiliados. Diciembre 1955.