CercaBiografies

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

Sureda Vila, Martí

1866 - 1947

Arquitecte

 

Arquitecte municipal de Girona (1890-1920). Fill de Martí Sureda i Deulovol. Titulat a Barcelona el 1890. Fou membre de l'Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball. Construí la gran majoria de les obres municipals: 1890 - 1899, Diversos projectes d'alineacions de carrers i places (Ciutadans, Pujada al Pont, Plaça del Vi, Plaça de l'Oli, ...) ; l'Escorxador, a l'Avinguda de Ramon Folch l'any 1894, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera (1894-1915) —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres (1895) i el projecte d'entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d'estil neomossàrab (1898). També són obra seva l'Escola Brugera a la Gran Via de Girona (1908-1909) i la seu del Banc d'Espanya a la Plaça Marquès de Camps (1901-1902) Promogué la instal·lació parcial de l'electricitat a Girona i projectà l'augment del salt d'aigua de la fàbrica L'Aurora, de Pedret. Féu diverses altres construccions i fitacions. Reformà el projecte d'eixample de la ciutat d'Eugeni Campllonch (1897) modificant la zona de la Mercè (1907-19). Féu el projecte de clavegueram i empedrat de la Girona vella (1917) i la conversió de la plaça del mercat en caserna d'artilleria (1918). Notable urbanista —i enemic dels arbres— rectificà diversos carrers. Projectà la urbanització de la zona Indústria —amb Isidre Bosch— (1911-24), la de la pujada dels Alemanys (1910), la Font del Rei (1913-24) i la del carrer de la Rutlla, complementada per l'arquitecte municipal que el succeí, R.Giralt i Casadesús. Construí també habitatges particulars com la casa Esteve de Palafrugell —amb el mestre d'obres Josep Martí i Burch—, la casa Auguet (1900) i, sobretot, la casa Sureda (1933), de Girona, per la qual fou premiat.


L'any 1920 es nomenat arquitecte del Cadastre de Salamanca.


A la "Lista General de Arquitectos residentes en España" del Anuario para 1930 de la Asociación de Arquitectos de Cataluña figura amb despatx a a la pl. Sant Francesc 5 de Girona i, com "Arquitecto municipal, Académico correspondiente de la de Bellas Artes de San Fernando".

 

Sureda Vila, Martí

Anar a dalt de la pàgina