Martorell Puig, Bernardí

1870 - 1937

Arquitecte

Biografia.
Bernardí Martorell Puig (Barcelona, 1870 - 1937) fou un excel.lent arquitecte, "el gran desconegut" com l'han anomenat al Col.legi d'Arquitectes. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i obtingué el títol el 1902. El viatge fi de carrera el portà al Pròxim Orient, on l'impressionà fortament Constantinoble, encara dominada pels turcs. Santa Sofia el meravellà. Després visqué sempre a Barcelona, però viatjà bastant per l'estranger i molt per Catalunya, per atendre els encàrrecs que rebia. Això ajudà a fer créixer el seu nivell cultural i humanístic. A més, fou un notable aquarel.lista, tot i que exercí poc aquest art. Cal remarcar que era nebot nét directe del gran arquitecte del segle passat Joan Martorell Montells (Barcelona, 1833 - 1906), envers el qual va professar una veritable veneració i admiració. Joan Martorell fou el mestre i patrocinador d'Antoni Gaudí (Reus, 1852 - Barcelona, 1926), que fou el més gran arquitecte del segle XIX a escala mundial i el màxim arquitecte que Catalunya ha tingut.
Personalitat artística i les seves obres.
És difícil d'ubicar Bernardí Martorell dins els moviments artístics del seu temps perquè el seu estil va a cavall del modernisme i del noucentisme. El modernisme s'inicià el 1880 i es distingí pel domini de la línea corba sobre la recta, per l'assimetria, pel simbolisme i l'individualisme, per la riquesa i el detallisme de la decoració, sobretot de les façanes, el mosaic acolorit, treballs d'artesania, etc. El 1900 fou el seu màxim esplendor. El noucentisme, començat el 1906, en canvi, acceptà l'autoritat de les normes clàssiques en contra la inspiració espontània i incontrolada, creia que per sobre l'aventura havia de dominar, en certa manera, la mesura, acceptà influències de l'arquitectura nòrdica i fins la italiana, és a dir, tots uns nous corrents renovadors. El noucentisme durà fins el 1930.
El modernisme català té dues tendències: la gaudiniana, d'Antoni Gaudí, que era més personalista -tot havia de sortir de la seva inspiració- i trencava amb les influències historicistes i estrangeres, i la tendència de Lluís Domènec i Montaner (Barcelona, 1850 - 1923), menys individualista i solitari, que acceptava algunes influències més o menys estrangeres. Bernardí Martorell es va decantar per la tendència gaudiniana, no sols per la influència inevitable del seu estimat oncle, sinó també pel seu tarannà semblant al de Gaudí, independent, solitari artísticament, poc conciliador, intransigent, poc preocupat pel dir de la gent, extremadament religiós... Mai, però, en cap de les seves obres més importants no perdia la seva personalitat artística. Va saber enllaçar harmoniosament i força allò que és típic del modernisme i del noucentisme i fins el romànic, el gòtic i l'art musulmà, formant un conjunt equil.librat i personal.
Una diferència important entre Gaudí i Martorell és que aquest practicava l'arquitectura pura -pedra sobre pedra i maó sobre maó- sense recórrer a d'altres elements que servissin de sosteniment, mentre que Gaudí necessitava per les seves construccions d'ànimes de ferro i d'altres enginys estructurals.
De les seves obres cal assenyalar el convent de Valldonzella, a Barcelona (1910)al carrer del Císter, 41 al barri de Sant Gervasi de Barcelona, les escoles de Capellades (1913), el cementiri d'Olius (1916), l'església, inacabada, de Sant Agustí de Sabadell (1923-32) i el convent del Redemptor, a Barcelona (1926).

A Solsona la principal obra de Bernardí Martorell fou l'hotel Sant Roc, del 1916, que al seu temps va produir sensació, no sols per la façana, l'interior ben modernista, amb ornamentació assimètrica, sinó que va construir un soterrani a prova de bomba (com si ja preveiés la bomba atòmica) amb uns serveis higiènics únics al seu temps. També féu la Casa Guitart.

Quant al cementiri d'Olius, que durant molts anys va constar com fet per Gaudí pels seus arcs parabòlics, és un cas únic, d'inspiració única i obra també de Bernardí Martorell. Està situat sobre i entre les roques. Aprofitant els seus perfils se situen unes tombes sota els arcs parabòlics, de maó i pedra, amb additaments de ferro forjat. Ofereix un conjunt d'espiritualitat que impressiona per la seva integració a la natura, que asserena davant del misteri.

L'Arxiu Històric de la Demarcació de Girona conserva el fons de l'arquitecte: l'objecte de la donació són fotografies, correspondència, impresos, postals i obra gràfica, un total de 348 dibuixos. Instrument de descripció: inventari manual de cadascun dels materials segons suport. No existeix Quadre de Classificació. Breu relació de carpetes informatitzada.
La seva filla, Josefa Martorell, ens ha fet arribar un esboç biogràfic de Bernardí Martorell

A la "Lista General de Arquitectos residentes en España" del Anuario para 1930 de la Asociación de Arquitectos de Cataluña figura amb despatx al c. Cortes 669 bis, pral. de Barcelona.