Correspondència

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 363

Autor: Coromina Figueras, Joan Baptista

Destinatari: Masó Valentí, Rafael  →   biografies  

Fons Rafael Masó  →   fons col·leccions  

La Bisbal d'Empordà

10-15 agost 1909

Carta

Número de fulls: 4

Tinta

paper de calc

23 x 29 i 14'5 x 11 cm

BN

 

Contingut

Carta on Coromina parla de la seva pintura i li comenta els poemes Canapost i Peratallada que Masó li ha enviat. També parlen del projecte d'exposició d'antic i de la terrisa de l'obra Cendra.

 

Transcripció

Rafael estimat!

Vetaqui que cuan estaba á punt d'acabar una lletra llarguissima que t'escribia díes enrrera, váres trencarme les oracións i no'm deixáres acabarla!

La rebuda de la teva última fóu sorpresa agadable pera mí: "Sonets"!; Mágica paraula evocadora de marbres grecs, de jardins, de vents purs i intensos, de Cristos románics, de dones estimades .. que han cantat Homer i Virgili, Dant i Tâsso , Lluis de León i Santa Teresa, Göethe i Heine !...
Mercés; mercés amic!!

Si un dubte de la germanor intima de la teva anima i la meva, quedaba en el meu pobre cor destruit á força de pessimisme del meu pensament, si un dubte de la nostra germanor espiritual (digali Amistat) quedaba en mi, ha tingut d'esvahirse com una calitja pesánta, que ofegaba tota una esplossió de sentiments intims que servaba pera tu, á la llegida de las poesies que dediques als meus embrionaris fills ; perque tens de saber amic, que jo estimo als cuadros que pintaré com á una mena de fills meus. Potser serán tota la meva vida els meus cuadros! Figurat que coneixent á tota conciencia que la meva obra fins avui, es tan poca cosa que's pert en la negror del no res, estimo també en els meus intents de cuadros, la intenció de santa activitat que tanquen. Que vols? Comparem á un pare beneit que tinga un fill esguerradet!

Despres de lo apuntat, no cal pas que't diga una colla de paraules, elogiant els teus versos, pera satisfer la vanitat que sé que no tens; pro en cap manera puc deixar sense lloança aquell "Canepost " tan hermos !

I el de Peratallada? ... Tu tens l'atreviment de posarlo (junt am els "Daró Mort" i "El Pintor á la Terrera") sots un calificatiu detestable: els hi dius bunyols!... Podrán no tenir ni la força emotiva de "Convent Francescá" ni la lluminositat de "Canepost"; pro jo hi he apreciat moltes belleses! ... Vaja Rafelet! retira el calificatiu, t'ho mano!
La única cosa que no m'ha complascut prou dels teus versos es que anésin á parar á mans d'un Jurat de Jocs florals . Ni les teves rahons me convencen del tot ni puc sofrir que donguis á jutjar les teves obres á una colla de neules presuntuosos (que si tornen gairebé tots els homes en el moment que son Jurats de Jocs Florals) i que pera fer goig el dia de la remalehida Festa s'untarán els mostatxos am cosmétic i estrenarán vestit i barret d'intel.lectuals. ¿ Qué? ! Potser no t'hauria agrait jo am tot el meu cor de bon amic els teus cinc sonets?... Perdónam amic! No puc veurer els Jurats ni els Jocs Florals i aixó potser fa que't digui aquestes coses.....

Altrament tampoc necesitáves guanyar cap premi (?) pera venir á passar la festa major á La Bisbal. Tu ja sabs que cuan ens vejérem á Girona la última vegada me prometéres que vindríes i jo hi he comptat sempre am la teva promesa.
Si't premien als jocs, seras el mateix Rafel pera mi, seras el meu amic, l'home superior á tots els Jurats de tots els jocs i el poeta superior á tots els poetas que's prenen la cosa en sério, i si tinguessin la mala sombra de no premiarte (al menys La Balada d'el Jerrer!) llavors renegaré d'els Jocs..... i vaja!! no vull parlarne mes perque m'hi posso frenétic!

Cuan escribia la carta que no t'he enviat, t'hi posava algunes intimes confessions que necesito que conéguis; aixis es que (am perill d'enutjar-te fente llegir coses que potser tu may haurás sentit) ten copiaré els parragrafs mes interesants. Deia aixis el meu esperit dies enrrera:
"Un nuvol prenyat de totes les desgracies de la terra he sentit pesar avui sobre meu: Am tu qui ets l'amic meu per excelencia he tingut l'atreviment de fer un paralel de vides.
He evocat el teu pit que rima á perfecció am el teu esperit inflat d'amor que es sana i vigorosament alimentat per la correspondencia perfecta d'aquella Dona admirable, t'he recordat, t'he sentit sadoll d'inspiració i de talent pera portar á cap la teva obra artistica, t'he vist sâ i de naturalesa espléndida; ni una taca fatalment heredada, ni la corrupció personal i culpab.ble han enlletjit el teu cos i, malgrat el meu pessimisme fatidic ¡ t'ho dic sincerament, am tot el meu cor! he vist en tu á l'home encaminat á la felicitat i á la veritat.
Jo, pobre de mi, soc un dubte inmens. Esser insignificant, també tinc anima que Deu m'ha donat perque llegéixi en ella una relativa clarividencia: avui per exemple un raig de llum Shakesperiana m'ha sigut concedit. ¿ vols que't diga que hi som vist mirant al fons de la meva vida?
Un dubte inmens vetho aquí; Devegades un mistic, devegades un vital; cuan l'ascetisme domina en mi, una lluita diabólica s'estableix entre ell i el Grec que porto tancat en la meva sang, sens que'm siga possible definir quin dels dos elements es el dominant. Llagrimes semblants á les que devía plorar Llull, han eixit dels meus ulls en contemplació d'aquest miracle etern, dit Natura, i, ajonollat he caigut adorant al Creador imprescindible; llavors gairebé he maleit el meu cos am totes les seves passións, i la meva voluntat ha volat al desitj de contemplació sempiterna, convergent directa del art que tan m'estimo. Pera la realisació d'aquest ideal he trobat una solució: el claustre. Ell s'hem presenta misteriosament amable i santament gran i quiet, am la quietut i la pau de les grans montanyes. Pro per aixó, cal l'absolut i voluntari renonciament dels plahers de la carn i de la sang. Be es veritat que també es posible la vida de relatiu ascetisme espiritual, sens que a un esperit (prou fort pera resistir las tentacións i vanitat humanas) el tanquin i aclaparin les austeres parets claustrals; sí, es veritat, pro a mi en tot cas me serian imprescindibles, car jo que'm veig capaç pera lluitar am els meus prejudicis i crearme un mon, soc un covart devant del problema económic.
I, eco il problema: Realitzaria el meu ideal (o iria en via directa de realisació) si comptés am medi de viurer, altrament la vida conventual la veig també impossible.
Ah! cuan am el pensament he probat de trametrer la sensació de reclosió al meu cos! El meu Grec m'ha mostrat la bellesa de la voluntat, de l'Acció, de l'Amor als vius... una onada salvadora d'aire Mediterrá ha fet entrar als meus inactius pulmons i m'ha renyat fortament am aquestes afirmacións: "La obra de Deu no es pas estéril; cal que estimis la vida, Deu te l'ha donada per aixó i estimantla, honores la seva obra. Obra de bellesa es la seva car belles son Voluntat dominadora, Acció creadora, Amor fecond......

Bartholomê feu un bell monument als morts que la meva anima llatina, paternisada p'el Grec que porta la meva sang, sembla haber carregat demunt meu cuan he refleccionat les meves anteriors idées. Qui ha guanyat la lluita? L'asceta mistic ó el vital grec? Vetaqui el dubte que com la madéixa de Venus no aclariran pas ni Amor ni Pshiquis car l'amor sembla haber deixat l'hostatje del meu cor i Pshiquis... pobret! L'aclapára la continua lluita i sembla obstinat á negarme un raig de llum i un poc de seguretat.
I á l'ultim, que'n treuria, amic, d'aclarir el meu problema actual? Una definició mes de la cual naixería un altre dubte, sens comptar am l'impossibilitat de realisació del meu ideal fos quin fos. El problema de víurer! ... les onze hores de treballs forçats pera satisfer al tirá estómac!... Soc pobre, amic meu, soc pobre! No tinc res que asseguri ni la probabilitat de la subsistencia material i cuan aquesta es dificil, la vida espiritual: d'estudi, contemplació, creació, amor... es gairebé imposible!
Ah! si'm fos posible solucionar el material problema! si la pobresa de medis s'allunyes de mí, si el Medi (padastre injust de les mes grans obres) vingues a mi! Llavors l'Art (entouré d'une sorte d'auréole), un art relligiosament científic seria el fi de la meva vida i, qui sab? potser un esser estimat, una Dona "muy pobre y muy bella" (com diu l'esquisit Juan Ramón) vindria à enrriquir i completar la meva vida, fentmela estimar am generos egoisme. Grecia mater!"

"Aqui fineix el parragraf, que á manera de confessió he tingut necessitat de transcriuret (de la meva lletre no enviada)"

Com que compto am que vindrás á passar la festa Major (tristissima!) d'enguany á La Bisbal, m'abstinc de parlarte de dugues coses molt interessants pera abdós: La "Exposició d'Art antic" i la terriça de Câl Adroguer pobre. De lo primer m'estranya força que no me n'hagis parlat ¿ Que potser son frustrats els teus plans per no haber sigut secundats per ningú am interés?... ¡ Al diable el meu pessimisme!...

La terriça encar que mes poc á poc del que jo'm figurava marcha inmillorablement. Es lo mes hermos que s'ha fet en els forns bisbalencs desde que l'hermos art cerámic-terriser es conegut en aquesta infortunada terra. Ja ho veurás. Estic mes que segur que lo que hi ha fet, t'agradará. En parlarem llargament d'aixó á la propera vista!

Ah! de lo que parlarém mol i mol, més que de tot!... de que't creus avéurer? ... No ho endevines!!" de la gojosa tornada de la meua Amor!" _________ dius tu en la teva carta...

Fins á nostre abraç!
Es l'amic que t'estima teu sempre

Joan B. Coromina

El meu germà m'encarrega un fort abraç; en Casadevall també.
De part meva, saluda molt af. ment a en Diego Ruiz .

Addena: Si l'etzar te concedeix ocasió pera parlar á la teva Esposa, digali que jo he admirat am tota la meva ánima, la seva fermesa de voluntat i la força d'el seu amor envers tu, tan hermosament demostrats en el seu recent passat calvari.
Ja fará aviat un any, amic de meu cor, que per primera vegada vaig véurer á la Dona! Erem á les fires, t'en recordes? i tu'm diguéres: "Aquella!" I mostráres als meus ulls tota la perfecció d'aquell cos hermosissim que tanca un tan bell esperit.

¡ Un any! Un any menys de cautivéri pera vosaltres! Un any mes de dubtes i vacilacións pera mi. Vosaltres veiéu acostarse la Vida; jo veig allunyarse de mi: amor, il.lusións, ....

Estrenyli les mans en nom meu! Recordéu á l'amic vostre si teniu un moment de vertiginosa felicitat!

¡¡ Sigan felissos!!

 

Mas El Soler o el Soler de Mansolí

Ctra. de Sant Hilari a Osor, Km. 18,5

Sant Hilari Sacalm - La Selva

Masó Valentí, Rafael  → 

s. XVIII / 1906-1910 (reforma)

masia / habitatge segona residència