Correspondència

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 385

Autor: Coromina Figueras, Joan Baptista  →   biografies  

Destinatari: Masó Valentí, Rafael  →   biografies  

Fons Rafael Masó  →   fons col·leccions  

La Bisbal d'Empordà

02/02/1910

Carta

Número de fulls: 4

Tinta

paper de calc

17 x 28 cm

BN

 

Contingut

Carta de Coromina a Masó parlant de temes de feina en relació a l'obra Batlle, i també d'Esperança i del pintor Gimeno

 

Transcripció

Estimadíssim amic!

Mai tinc temps pera contarte les meves cabóries!...

Avui faré de bon llatí empaltát de tarasconés: Aquesta epístola sentirá á café de poble, á tarda de gris día de festa... á tot lo que vulguis menys á factura comercial. ¿Perque habém de negar á la dolça germanô dels nostres esperits un poc de escaforeta d’intimitat i d’amor?

Ah! Jo’m guardaré prou de parlarte de cap cosa que pugui relacionarse am res que tinga l’amargor de lo desagradable. Perque, oh bon Rafel! fins en el treball cuotidiá, que pera mi te el seu bon chic d’encís, com que serveix pera omplir el sac inmond de l’estómac (l’orgue mes vilment inútil del cos humâ) — hi ha pera mi, certa repugnancia no reconeguda. No parlarém, doncs de l’Adroguer Pobre!!

El meu germá va portarme de Girona aquelles labors de l’Esperança i aquell Poverello d’el genial Gimeno.

Com ho faré pera demostrarte el meu agrahiment? Potser diente la veritat: M’ha fet l’efecte la rebuda d’aquestes joies, de que aixamplava els braços prera estrényer á una trinitat que jo estimo verament: La gentilíssima Esperança, tu i el Gimeno de les meves inquietuts. Merces bones gents que m’estimén! Mercés, amples mercés, á vosaltres quins poséu an el meu víurer generosament l’amor que envá cerca el meu cor trobar en Esser que es feliç qui troba...

Are m’atreviré á fer de crític de lo que he admirat, gracies á la teva generosa intervenció: D’aquelles puntes ó encaixos ó no se que Inglés que son pera una camisa de la teva Esposa, no m’atrevéixo á dirten gaire res, i no goso parlárten, per pô de que el meu flamant llatinisme em porti á certes consideracións sobre la Carn de la Grecia clásica que potser tindríen la dissort de ser mal interpretades i aixis portaríen á les teves galtes una rojor ben poc escaienta al teu tipu d’árabe convertit!

Aixis es, que per lo que toca á les randes, precisa que’m concreti á una lloança ben sincéra: Que bonica la somrosada pell d’el pit sota d’aquell blanc purissim! Prou, prou... i aném á la pantalla: Es necesari que per sobre d’el correctissim i armoniós dibuix que’n fa una obra d’art, t’ellogíi la concepció, la creació, del Colom simbólic: ¡Com es manifesta la superioritat d’el teu Esperit á la dels creadors de tan bé de deu de Esperits Sants com corren penjats per les nostres iglesies! Sentint la gentilesa d’aquell coll, evocadora del pressentit Creador dels pensaments, resulten una colla d’aucellets d’arroçada els altres simbols fets per la generalitat d’els artistes anteriors, que han probat de donar forma á un tan espléndit pensament. Amb aixo crec haberte dit prou per lo que toca á la teva féina! I are: ¿Com parlaré, póbre de mi, de l’interpretació, per part de la teva Esposa, d’una feina tan difícil? Quan encantat en la contemplació del exquisit brodat, tremolava en les meves mans la finissima roba, vaig girarme á preguntar á la meva mare quin era el seu parer respecte á tecnicisme, me contestá amb aquestes matéixes paráules —"No’s pot pas fer més be. Té les mans d’or"—

Jo no crec pas que una compenetració tan perfecta puga existir fora del regnat d’Amor. Ell, solsament ha fet florir en els seus dits una rosa tan bella! L’amor qui muove il sole e l’altro stelle!

Are deixa que’t parli un poc del Sant Francesç del genial Gimeno: Es una obra mestra; es dir una obra mestra, segons se consideri. Tota la sencillesa d’ánima del que será el nostre il.lustre amic, hi es allí retratada. No concebéixo una visió mes neta d’el Poverello d’Assisi; la trobo paralela (si no superior) al Snt Francesch d’en Clapés: es el Snt Francesch ideal, el Sant qui, de mirar solsament als germans, infondía en ells l’ansia santa de gosar la companyía de Deu.

El Snt Francesch es pera mi una obra d’art acabada, pro en la composició fracmentaria ja hi ha iniciat un capitalissim defecte. Te demano que’t ficsis molt en lo que are vaig á dirte, car aixó constitueix, al present, la norma de les meues conviccións. (I no dic pas doctrina!) Anemhi donçs!

Snt Francesch bésa la ma de Jesús Crist, i es natural que’n rebi d’ell la Llum á cambi de la mes gran expanció assimilatriu del seu esperit. Aixis se vol desprendrer d’el dibuix del exelent Gimeno. Pro vosaltres, (perdonéu el meu desmesurat orgull) teniu una concepció un poc raquitica d’el Redemptor d’els homes. ¿Perque en la font dibuixes tu á Jesús amb el cap cot i humiliat? (no humil) ¿Perque en Gimeno concebeix el braç d’el Diví, flac, caigut i incapas d’acció? No nois, no, Jesus no es aixó, Jesus es quelcom mes! ¿Com esplicaréu que un débil (no interpretem malament car aixó es molt delicat) siga font de vida? ... La extrema humilitat de Crist no es pas en el seu geste de caigut! ¿No la veus mes aviat en la seva obra de Redenció?

Hi han pocs pintors i poquissims esculptors que l’hagin interpretat per lo que es. Aquella postal que tu tens demunt la táula de treball, de fra Bartolomeo, i el Crist treiént als marchants d’el temple d’en Theotocópuli, son pálits reflexes de la Dignitat Divina de la obra de Jesús.

Alerta donçs, Rafel! Refecciona molt sobre la humilitat de Jesús avans de ferlo difinitivament pera aquesta obra d’art, que al present ja es acreedora de tota la meva confiánça.

Adeu! i perdóna la llauna que t’he donat. La meva intenció es ben noble! Créume!

Un abraç ben fort d’el teu Joan
La Bisbal, día de la Candelera del 1910.

 

Reforma Casa Batlle

C. Fontanilles - C. Nou - Av. Sant Francesc

Girona - Gironès

Masó Valentí, Rafael  → 

1908-1910 i 1925

habitatges i local comercial