Castell de Calonge

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 1501

 

Plaça Major

Calonge - Baix Empordà

 

Claret Rubira, Josep  →  (Restauració i ampliació) / Bassegoda Nonell, Joan (Restauració )

S. XI-XVIII / 1958 (rest) / 1979 (rest.)

Medieval-Moderna

 

Ús: castell / museu-sala d'actes

Estat de conservació: bo

 

Descripció

Conjunt format per dues parts: la construcció fortificada, d'època romànica, i la part amb un caràcter de palau, aixecada des d'època gòtica fins al barroc.
La primera la formen la gran torre quadrada (11x11'5 m) del segle XI i el recinte emmurallat amb les quatre torres circulars, del XIII. El parament de la torre és de pedres trencades i fragments ceràmics. En el costat nord, s'hi obren nou espitlleres, una finestra rectangular i la porta d'arc de mig punt. Actualment té un pis fet amb bigues de portland. Adossada a un extrem s'obre el recinte emmurallat, de planta trapezoidal. El primer tram de muralla té una llargada de 26 m. A l'extrem N-O hi ha una torre atalussada de tres quarts de circumferència i 9 m. d'alçada. La muralla nord, conserva deu merlets i té un longitud de 14'5 m, amb una torre circular a l'extrem, com l'anterior acabada en merlets. La muralla est fa 17 m. i acaba amb una altra torre semicircular mancada de coronament. La torre de l'Homenatge és la més alta, amb 18 m. i ha estat molt reformada.
Durant el segle XIV, perd la funció defensiva i amb la construcció de l'anomenada sala gòtica, al costat sud tancant el recinte, es dota la construcció d'un caràcter palatí. Aquesta saa es va construïr aprofitant part de la muralla de fortificació del pati d'Armes. És de planta rectangular i conserva les mènsules de pedra que sostenien l'embigat de fusta. Al mur s'obren dos finestres geminades d'arcs trilobulats amb fines columnes i capitells treballats. Aquesta sala, comunica amb la sala Major, del segle XV. Està coberta a dues vessants sostinguda per cinc arcs de diafragma lleugerament apuntats. A l'anomenada sala renaixentista, s'hi accedeix per una galeria. Al fons de la sala hi ha una elegant llar amb llinda de pedra, que presideix la sala. Té tres grans finestrals i el sostre està decorat amb frescs de motius vegetals d'època posterior. Al costat, respectant la tipologia de la façana, trobem l'edificació d'època barroca, del XVIII.

Cronologia

Els origens del castell no són ben clars, sembla ser, però, que els comtes de Girona varen aixecar una fortalesa en aquest lloc a finals del segle VIII. L es primeres notícies documentals són del segle XII, quan el monestir de St. Feliu de Guíxols, dóna en feu el castell al cavaller Gaufred de Fenals. A finals d'aquest segle, Ramon de Solius prestà homenatge al rei Alfons I. En el segle XIII, passà a la casa de Cruïlles i, l'any 1279, en fundar-se la vila reial de Palamós, Calonge fou agregada a la Batllia, tot i que els Cruïlles seguiren com a senyors del castell. L'any 1477, la fortalesa caigué en mans dels remences i, un any després es produí un incendi que va obligar a reformar-lo. L'any 1488, Ferran el Catòlic donà la jurisdicció al nou comte de Palamós, Galceran de Requesens. Per enllaç matrimonial, al segle XVI, passà als Cardona i després als dus de Sessa. En el s. XIX, s'acabà la sobirania dels senyors del castell i fou comprat per Emmanuel Casellas.

En els anys cinquanta Josep Claret comença la seva restauració. Coneixem un projecte de restauració de 1979 de l'arquitecte Joan Bassegoda Nonell.

Actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya, que li ha otorgat funcions d'equipament cultural.