Estudi General / Les Àligues

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 4

 

Pl. de Sant Domènec

Girona - Gironès

 

Sureda Deulovol, Martí (projecte de presó no realitzat ) / Almeda Esteva, Manuel (projecte d'audiència no realitzat) / Esteve Corredor, Josep  →  - Ribot i de Balle, de, Joan Maria (projecte rehabilitació no realitzat) / Fuses Comalada, Josep / Viader, Joan Maria

s. XVI (1561) / 1882 (rest. NR) 1959 (rest. NR) / 1986-1991 (rehabilitació)

Moderna:renaixement

 

Ús: docent / docent (rectorat UdG)

Estat de conservació: B

 

Descripció

L'edifici de l'antiga universitat (Estudi General) presideix la plaça de Sant Domènec. Construcció de planta baixa i pis composat per diversos cossos que encerclen un espai central. Aquests cossos són: el de la façana principal (o accés), una nau lateral a l'esquerra, la capella de Sant Lluc al fons i un cos (desaparegut) en el lateral dret.

La façana presenta porta d'arc de mig punt de grans dovelles coronada per un frontó renaixentista que simbolitza l'escut reial dels Àustries (amb l'àliga bicefela que ha donat nom a l'edifici), làpida explicativa i dos àngels sostenint l'escut de la ciutat. Aquesta porta està disposada assimètricament a la façana que es completa amb quatre finestres allindades a planta baixa i pis. El parament de la façana és de carreus sense escairar i únicament apareixen blocs rectangulars i treballats emmarcant les obertures. L'entrada dóna pas a un rebedor amb arc carpanell obert al pati. Tant el cos de la façana com el lateral esquerra són de tipologia allargada. La capella de Sant Lluc (al fons del pati) és de planta rectangular. Presenta porta renaixentista de llinda planera i frontó treballat. Damunt de la porta hi ha un petit òcul.

De l'edifici original únicament se'n conserva la façana prinicipal i la capella. L'edifici actual respón a l'encàrrec de la Universitat Autònoma de Barcelona per a fer de les ales nord i oest els serveis centrals i tancar el conjunt amb una gran biblioteca; programa obviat per a destinar-ho tot a oficines. El conjunt presena una contraposició suau entre panys refets i cossos nous, aquests amb materials directes i d'una gran eficàcia cromàtica i plàstica. La volumetria general és estricta i d'una gran abstracció per a relacionar-se amb la façana vella i l'entorn monumental; i la secció produeix una entrada de llum entre coberta i mur cec.

Cronologia

Els Estudis Generals de Girona tenen l'origen en el privilegi concedit per rei Alfons V l'any 1446. En un primer moment la seu s'estableix a la pujada Alemanys i el 1561 s'inicien les obres de l'edifici actual, que es clouen el 1609 amb la benedicció de la capella de St. Lluc.
La vida universitària hi assolí un nivell notable, sobretot al S. XVII, i es sostenia en les aportacions de la Ciutat, el Capítol Catedralici, la Pia Almoina i diversos particulars. La repressió borbònica posterior a la derrota de 1711 significà el tancament de la institució (1717). Després l'edifici fou ocupat pels militars i convertit en caserna fins el 1790, amb un projecte no realitzat (de Martí Sureda Deulovol 1851) per convertir-lo en presó municipal. Les funcions docents es recuperen entre 1868 i 1874, quan fou creada la Universitat Lliure. Després l'edifici restà abandonat.

L'any 1882 es pretén la recuperació de l'edifici com a Palau per a l'Audiència Provincial amb projecte de Manuel Almeda que s'arriba a realitzar.

En els anys 1965 i 1988-1990 l'Ajuntament va adquirir a l'Estat les ruïnes i el terreny circumdant.

L'any 1959 els arquitectes Joan M. de Ribot i de Balle i Josep Esteve Corredor projecten la rehabilitació i reforma de l'edifici per a convertir-lo en Estudio per a l'ordre de Predicadors de la província d'Aragó.

El nou edific, obra dels arquitectes Josep Fuses i Joan Maria Viader, és un encàrrec de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1985 per ubicar-hi les dependències administratives del Col·legi Universitari de Girona adscrit a la UAB. Les obres s'executen l'any 1991, segons projecte de 1986.

El 1995 s'obre un portal a la muralla posterior (S. XIV). Una pugna somorta, dirimida en medis administratius, opta per una obertura més convencional (Bosch/Tarrús/Vives), avui inacabada, per comptes d'una espitllera (Fuses&Viader) o un gran arc rebaixat (Jeroni Moner).

Amb la creació de la nova Universitat de Girona s'ubica en aquest edifici la seu del rectorat.

Bibliografia

AAVV, Guia d'Arquitectura de Girona. Girona, COAC, 1980.
AAVV, Guia d'Arquitectura Girona Ciutat. Girona, COAC, 1996.
Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. Girona, COAC 2003. pàg. 40-41.
Rosa Maria GIL - Josep MARINÉ, Imaginar una altra Girona 1670-1979, projectes al calaix. Girona, 1999.
AAVV, Josep Esteve Corredor. Fons d'Arxiu. Girona, COAC, 2007.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008