Palau Episcopal

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 57

 

Apòstols, Pl. dels

Girona - Gironès

 

Ribot i de Balle, de, Joan Maria / Fina, Josep Maria

S.XII ; 1977-1990, restauració

romànic-gòtic i renaixentis.

 

Ús: palau episcopal / museu d'art

Estat de conservació: regular

 

Descripció

Seu administrativa del bisbat de Girona i residència de la cúria diocesana. L'edifici, de planta irregular, presenta una suggerent complexitat espacial fruit de la seva evolució històrica. Les primeres referències sobre el Palau daten de l'any 995. Durant el segle XII el bisbe Peratallada construí probablement la capella romànica de Sant Salvador, situada al costat de la Catedral; en ella hi trobem la volta d'ogiva com a novetat estructural, encara que les proporcions i el sentit espacial són plenament romànics. Sota la capella de Sant Salvador s'hi edificaren posteriorment les de Santa Maria i la dels Sants Evangelistes en època del bisbe Cabanelles (1227-1241). A finals del segle XIII el Palau constava de les capelles esmentades, una galeria romànica i una casa en el lloc que ara ccupa l'actual Saló del l'Arc. A començament del segle XIV es realitza la segona ampliació important del Palau, en direcció a migdia. Es construeix la torre situada en el centre de la façana, la torre de la presó i el saló del tron, tot esdevenint així l'edifici una veritable fortificació; aquesta seria utilitzada un segle després durant la Guerra Civil Catalana com a refugi reial contra les forces de la Generalitat, i incendiada parcialment pels pagesos remences l'any 1467.

Cronologia

L'existència prop de la Seu d'un edifici que servís de residència episcopal data del segle X. De l'època romànica han restat poques parts, encara que varis murs de la capella de Sta. Maria (S.XIII) són testimonis d'aquell moment. A inicis del S. XIV es realitzà una ampliació important del Palau en direcció a migdia. El Renaixement va suposar l'habilitació del conjunt com a Palau. els bisbes Boïl, Margarit i Cassador, s'esmerçaren en ampliar les dependències i decorar façanes amb finestres, balcons, escuts, etc. A aprtir d'aquest moment les actuacions no afectaren l'estructura essencial del conjunt. Cal esmentar el trasllat dels arcs de la galeria romànica a la façana prinncipal (S. XVIIII) Els interiors han estat reformats per acondicionar el Museu d'Art i l'administració del Bisbat.

Bibliografia

Apuntes históricos sobre el Palacio Episcopal de Gerona, J.Marqués i J.M. Marqués.Annals IEG 1960
Guia d'arquitectura de Girona, Ed.COAC
FREIXAS, Pere L'art gòtic a Girona . PRADALIER H. Les parties médiévales du palais épiscopal de Gérone Cahiers de Cuixà, 1987. pp.207-248
Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. COAC 2003. Índex pàg. 9
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008