CercaEdificis

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis |  «  11 de 992   »  

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

Carrer de la Força

Registre: 11

 

Força, Carrer

Girona - Gironès

 

 

 

Descripció

Anomenat també del Call o de Sant Llorenç. El seu traçat coincideix amb el primitiu Cardo romà, via que discorria en direcció nord-sud des de la porta Gàl.lia o portal de Sobreportes fins la porta de Migdia a la plaça del Correu Vell.
La importància d'aquest carrer respecte de la trama de la ciutat romana fou probablement considerable, en ésser l'única via que comunicava de forma directa els dos extrems del recinte emmurallat. Poden apreciar-se restes romanes en els basaments de les torres situades en el portal de Sobreportes i en la part posterior de la casa nº 23 que dóna al carrer de les Ballesteries. Claudi Girbal cita, també, restes d'una torre de planta quadrada que va ésser trobada al costat de la porta de Migdia, actualment desapareguda.
Posteriorment la història del carrer aniria relacionada estretament amb l'arribada dels jueus a Girona, que va tenir lloc entre els anys 882 i 994. Aquesta comunitat s'establí al voltant del carrer de la Força, en les dependències que anteriorment havien ocupat els clergues i canonges de Sant Feliu i de la Seu. La seva permanència a Girona es perllongaria fins a l'expulsió de març de 1492.
Si bé aquest col.lectiu no tingué una importància quantitativament considerable (durant el segle XIV de 4500 gironins, sols 400 eren jueus), la seva contribució econòmica, cultural i científica a la vida urbana fou rellevant, especialment durant els segles XIII i XIV. El call fou objecte en aquesta època de diversos atacs antisemites que anaren degradant-lo de forma progressiva. L'any 1449 hi residien ja solament unes vint famílies d'origen jueu. Es desconeix la ubicació de la majoria dels edificis representatius, a excepció del Consell Jueu, situat en l'edifici de la Pia Almoina i la Sinagoga que segons Botet i Sisó podia haver estat situat entre el carrer de les Dones (Pujada del Dr. Oliva i Prat), el carrer d'Hernández (darrera la Galeria 3 i 5) i el de Sant Llorenç. No es poden citar tampoc tipus edificatoris actuals que es corresponguin amb els antecedents jueus originals, ja que han estat bastant alterats arran del procés de sistemàtica densificació i transformació que sofrí la ciutat emmurallada entre els segles XVI i XIX. Cal esmentar l'enderrocament de la Torre i Presó Reial (anomenada també Castell de Requesens) que presidia l'entrada al carrer

Cronologia

Durant molt temps el carrer de la Força només tenia cases a la seva banda dreta, ja que tot el costat esquerra era enmurallat -com encara es pot veure per les restes que hom observa al C/ Ballesteries. A l'època romana era la via més important de la ciutat, formant part de la Via Augusta que provenia del carrer Ciutadans i que més tard ultrapassava el Portal de Sobreportes per dirigir-se cap a les afores de Girona en direcció França. al llarg de l'Edat Mitjana jugà un paper capital per a la defensa de la ciutat; nés prova el setge de 1462, quan els murs de la Força impediren que les tropes de la Generalitat conquerissin la ciutat. L'any 1856-57 s'enderrocà la tore i la Presó Reial, restes de l'antiga fortificació, delimitant-se un nou espai que fou conegut com la Plaça del Correu Vell, punt des d'on comença l'actual carrer de la Força.

Bibliografia

"Casals de Girona (IV)", Marques, Girona 1984.
Alberch, Ramon "El carrer de la Força" dins la sèrie Tots els carrers de Gi_ rona, Punt Diari 13-12-84.