Església de Santa Maria de Castelló

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2441

 

Plaça de Mossén Cinto Verdaguer

Castelló d'Empúries - Alt Empordà

 

Antigó, Antoni (mestre d'obres, s. XIV - XV)

s. XIII / s. XIV-XV (i elements dels s.XVI-XIX)

gòtic

 

Ús: església catedral / església parroquial

Estat de conservació: B

 

Descripció

Planta amb tres naus, capelles laterals i capçalera amb tres absis poligonals, el central amb capelles radials. Les tres naus de l'església són cobertes amb volta de creueria, sobre nou arcs torals apuntats sostinguts per columnes adossades. Els grans finestrals de les naus laterals són d'arc apuntat, amb l'obertura dividida per dues estretes columnes. A la capçalera hi ha contraforts com en els murs laterals i, a més, arcbotants.
La façana, a ponent, està formada per tres cossos. En el central hi ha la gran portalada de marbre blanc, i en els laterals dues torres (la de la banda de migdia, inacabada). La portalada, de marbre blanc, és obra del mestre Antoni Antigó (també ha estat atribuïda a l'escultor Pere de Sant Joan) i data de principis del s. XV. Està formada per sis arquivoltes ogivals en gradació decorades amb motius vegetals en relleu. Els muntants de les arquivoltes formen unes fornícules dins les quals hi ha les estàtues dels apòstols; als pedestals de les estàtues hi ha els escuts familiars dels nobles i burgesos de Castelló que varen construbir a fer possible l'obra. Al timpà s'hi representa l'escena de l'epifania. La torre de tramuntana té tres cossos separats per cornises: a l'inferior hi ha dues fornícules d'arc apuntat i dues rosasses, en els dos superiors hi ha obertures rectangulars, i el coronament és amb merlets.
El campanar s'eleva a la banda nord de l'església. Anterior a la construcció del temple gòtic, es data en el s. XIII. Torre de planta quadrada amb els dos pisos inferiors llisos i els tres superiors amb obertures; tenen, en cada un dels quatre murs, una finestra d'arc de mig punt triforada coronada per frisos d'arcs cegs i dents de serra. L'acabament de la torre és emmerletat. L'aparell és de carreus ben escairats de pedra volcànica. És una de les darreres mostres de les torres-campanar d'estructura romànica.
De l'interior cal remarcar-ne l'orgue, els retaules, algunes sepultures i altres elements escultòrics. L'orgue és obra de J.P. Cavaillé i G. Vilardebó i data del s. XIX (1804-1854), Està situat als peus de l'església, sobre el cancell. És un element de grans dimensions, sostingut per quatre columnes i recolzat en el mur. La seva estructura arquitectònica és de concepció barroca, i els seus elements més destacables són la barana de balustres i les talles de fusta. Té quatre teclats i cinquanta-sis jocs. Retaule de Sant Josep. Data del s. XVI. Estructura renaixentista de fusta daurada formada per elements del vocabulari clàssic (columnes, capitells, entaulaments, timpans, etc.). Presideix el conjunt la imatge de St. Josep. Completen el conjunt una taula dedicada al Calvari i relleus de St. isidre i diversos dedicats a la vida de St. Narcís. Retaule Major. Realitzat en alabastre de Beuda (Garrotxa). Data del s. XV. Està format per dos cossos superposats damunt d'un basament. En el registre inferior hi ha vuit relleus d'àngels agenollats que porten els atributs de la Passió de Crist i els escuts de la vila de Castelló. En el registre superior, a la part central, hi ha la imatge de Crist, a banda i banda les de la Dolorosa i St. Joan. Als costats hi ha relleus amb escenes de la Passió de Crist separades entre elles per motllures i pinacles. Presideix el retaule la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant (aquest va ser destruïr i reposat molt posteriorment), flanquejada per grans pinacles. Capella de la Mare de Déu dels Dolors. Capella barroca situada a la banda sud del temple, al costat de l'absis. Recorre tot el seu perímetre una gran cornisa motllurada que serveix de pas a la volta. Volta d'arcs escarsers i llunetes amb obertures d'arc rebaixat. Presideix la capella un retaule de la mateixa advocació, amb cambril amb el grup escultòric de la Pietat (l'orinal de Ramon Amadeu va ser destruït durant la G.Civil, i l'actual és obra de Josep Maria Bohigas). Sepultures de Ponç IV d'Empúries i d'Hug d'Empúries. Conjunt de dues sepultures superposades situades a l'absis. Realitzades en marbre blanc i composició idèntica amb figura jacent. Daten del s. XIV i són obra d'Antoni Prat i Bernat Roca (Vegeu Fitxa). Sepultura de Pere Bou. Situada a la capella absidial de la banda de migdia. Monument funerari d'estil gòtic amb figura jacent sobre l'ossera i tot emmarcat per arc ogival. (Vegeu Fitxa). Pica Baptismal. Actualment situada a la nau lateral dreta prop de l'entrada. Es tracta d'un conjunt de dues piques realitzades en un sol bloc de pedra. Les dues són idèntiques pel que fa a forma i decoracions, i únicament divergeixen en la mida. (Vegeu Fitxa)

Cronologia

Edifici gòtic bastit durant els segles XIV i XV per iniciativa dels comtes d'Empúries. Existia una primitiva església en el s. X. Posteriorment es va bastir un temple romànic, del qual se'n conserva el campanar, i finalment a començaments del s. XIV es comença l'edifici gòtic que s'acaba a principis del s. XV.
Església: s. XIV-XV.
Portalada: principis s. XV.
Campanar: s. XIII.
Orgue: l'església de Castelló des d'antic comptava amb orgue; n'hi ha de documentat des del s. XVI; el 1795 les tropes franceses el van destruir. L'orgue actual va ser començat el 1804 per Joan Pere Cavaillé (biografia Vegeu Fitxa) i acabat el 1854 per Gaietà Vilardebó. L'any 1936 fou mutilat, i no va ser restaurat fins l'any 1971. Aquesta restauració, a càrrec de G. Grenzing i M. T. Barbens, va durar deu anys.
Retaule de St. Josep: data del s. XVI. Al llarg de la història ha patit diverses modificacions. Les destrosses més importants són de 1936, després la família Negre Pastell va patrocinar la seva restauració (figura el seu escut a la part baixa).
Retaule Major: probablement executat en dues etapes, la primera s'acabaria entorn a 1465 i la segona a finals de segle. Els pinacles però són posteriors (daten de 1760) i la figura del Nen Jesús també (l'original havia desaparegut i fou reposat).
Capella de la Mare de Déu dels Dolors: va ser afegida durant la segona meitat del s. XVIII, prolongant l'antiga capella gòtica que avui li fa de vestíbul.
Sepulcres de Ponç IV i Hug d'Empúries. Són encarregats a Antoni Prat i Bernat Roca l'any 1347, per al convent dels dominics de la vila. On es varen estar fins el s. XIX, quan amb l'extinció d'aquesta comunitat, són traslladats a l'emplaçament actual.
Sepultura de Pere Bou. s. XV
Pica Baptismal. Datable en el s. XI, pertanyia a l'edifici romànic consagrat l'any 1064.

Bibliografia

GUERRERO, Joan Carles "L'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, una joia del gòtic català. " La Punxa. nº 31 Girona Col·legi d'Aparelladors 2001 pp 60- 64
Vegeu Fitxa