Monestir de Sant Quirze de Colera (i làpides)

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 3050

 

4.5 Km al NE del poble

Rabós - Alt Empordà

 

segles X-XV

pre-romànic, romànic i gòtic

 

Ús: monestir benedictí / patrimoni

Estat de conservació: D ?

 

Descripció

Monestir romànic fortificat del que en resten l'església, un llenç de muralla amb una torre i part del claustre amb les seves dependències. Presenta construccions de diferents èpoques.

L'església, emplaçada a l'angle NO del conjunt, és de planta basilical de tres naus, amb creuer molt marcat i capçlera de tres àbsis semicirculars. L'alçada de les voltes laterals possibilita la cobertura a doble vessant. La nau central està coberta amb volta de canó i els àbsis amb voltes de quart d'esfera. Els dos tipus d'aparell emprats, el que restava de la primitiva construcció pre-romànica (en "opus spicatum") i els d'època romànica (carreus sense desbastar), demostren la reutilitzadió d'una construcció anterior. Construcció amb greus problemes estructurals: esbiaixament dels arcs torals, diferències en els pilars ... etc. La façana, austera i simple, contrasta sens dubte amb l'articulació dels murs de l'àbsis, que mostren decoració llombarda. (VEGEU FITXA per més informació de la façana)

A la banda de migdia s'aixeca el claustre, de planta quadrada, del qual únicament en resta part d'una galeria d'obertures geminades, separades per una pilastra rectangular, i arc de punt rodó. Al voltant del claustre es varen disposar tot un seguit de construccions que corresponen a les dependències monàstiques (les més antigues a llevant). (VEGEU FITXA per més informació d'aquestes dependències: refrector, casa de l'Abat i del claustre).

Cal destacar tres làpides. La primera, d'època romànica (s.XIII) estava en el claustre i ara es troba en una casa particular. Hi apareixen representats tres personatges drets, que s'han identificat com: un diaca, un abat i un sotsdiaca. Les altres dues làpides, de tipus sepulcral, són d'època gòtica (1296 i 1320, respectivament) i es troben al parament exterior del mur de migdia. (VEGEU FITXA per més informació)

A llevant de la capçalera de l'actual església es conserven importants vestigis del recinte fortificat, que va servir per protegir el cenobi a partir del segle XIII. (VEGEU FITXA per més informació)

Aïllada respecte aquest nucli, a uns 200 metres a ponent, tenim l'església de Santa Maria de Colera del segle XII, prop de les restes de l'hospital del segle XIV. Es tracta d'una església d'una sola nau amb àbsis semicircular. Obertures per finestres de doble esqueixada i porta d'arc de mig punt. La nau està coberta per volta apuntada i l'àbsis per volta ametllada (VEGEU FITXA per més informació de l'hospital i església de Sta.Maria)

A llevant de la basílica hi ha una torre quadrada amb tres filades d'espitlleres. Aquesta torre està unida a la basílica per un llenç de muralla que té adossades dependències del monestir.

Cronologia

Les notícies documentals d'aquest cenobi són del segle X. L'any 935 es consagra l'església dedicada de Sant Quirze. L'any 1123 es celebra una nova consagració de l'església de Sant Quirze, alhora que es consagra la de Santa Maria.

Bibliografia

BADIA HOMS, Joan "El monestir de Sant Quirze de Colera: passat,present i futur" La Punxa nº 31. Girona,Col·legi d'Aparelladors 2001 pp 66-80
http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/santquirze/quirze.htm