Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis | 1 de 29 »
Catàleg general
Cerca transversal als fons revisats
La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.
Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.
Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.
Castell de Sant Feliu de La Garriga
Demaneu hora per consultar
aquesta documentació
Registre: 2643
Sant Feliu de La Garriga
Viladamat - Alt Empordà
s. XVII
moderna
Ús: habitatge i defensa / habitatge ?
Estat de conservació: B
Descripció
El puig Segalà, amb 179 m., és el punt més elevat de la serralada, situat a l'extrem sud-oest del terme i servint de fita amb el municipi d'Albons (del Baix Empordà). En el vessant oriental d'aquest turó hi ha el lloc de Sant Feliu de la Garriga amb el castell i l'església romànica que va pertànyer a la parròquia de Viladamat fins al segle XVII.
El Castell està situat a la banda nord de l'esglèsia. La seva principal característica són els alts murs coronats amb merlets, amb quatre garites cilíndriques als angles de l'edificació, amb petites espitlleres a mitja alçada i cobertes amb un casquet cònic. A la base de cada garita hi ha una mènsula amb un cap humà esculpit. Els merlets són rectangulars i es conserven a tot volt de l'edifici menys en el mur de llevant on han estat, en un tram, destruïts.
Es tracta d'un edifici de grans dimensions, de planta rectangular amb pati central. Està bastit sobre restes d'un castell medieval. Es creuen algunes parets de carreus ben escairats i de grans dimensions en planta baixa, vora l'escala. En planta baixa, el cos orientat al nord presenta una volta grassa amb sis divisions. A ponent també hi ha una volta grassa. Les dependències de migdia són pallers de considerable alçada coberts amb teulada d'una aigua. Al pati central s'hi afegí una galeria amb cinc arcs de diferents mesures a la planta baixa. L'aparell de còdols sense treballar col.locats sense cura contrasta amb les cantonades de carreus escairats. Hi han algunes obertures rectangulars. En aquest lloc es veuen restes de murs que poden pertànyer al castell anterior, d'època medieval.
La façana principal, orientada a llevant, presenta una porta d'accés d'arc escarser molt modificada. La resta d'obertures són rectangulars i estan emmarcades en pedra. Les altres façanes han sofert moltes modificacions.
A Sant Feliu de la Garriga, a l'entorn del castell i de l'església, en el vessant del puig Segalà, hi apareix també ceràmica romana i pre-romana. Alguns fragments d'àmfores i dolies es veuen encastats en l'aparell romànic de l'església
Cronologia
Sant Feliu de la Garriga (castell i església, reg. 2645) és, sens dubte, el conjunt monumental més emblemàtic del terme, on hi ha l'origen actual del municipi i on tenia la seu la parròquia de Viladamat, fins que a partir de l'any 1753 es va anar abandonant progressivament degut al deteriorament de l'església (reg. 2645), de manera que aquell any els objectes de culte més valuosos foren portats a Viladamat.
La família feudal que posseïa aquest castell a partir del segle XIII ostentà el cognom "de Sant Feliu". L'any 1208 és documentat un personatge anomenat Guillem de Sant Feliu. L'any 1413 Bernat de Sant Feliu, senyor d'Ullastret, comprà el senyoriu de Castell de l'Empordà. Aquest personatge ja no posseïa, però el castell de Sant Feliu de la Garriga que havia passat a mans de Gaufred de Vilarig. L'any 1442 el castell pertanyia a Gueraula, casada amb Bernat Guillem de Jofre qui en va fer donació a la seva filla Bartomeua, futura esposa de Dalmau Gallart. Al segle XVI Francesca de Sant Feliu, pubilla de Bernat de Sant Feliu senyor d'Ullastret i de Castell d'Empordà, es casà amb Bernat de Margarit "el Vell". Aquest castell passà als Margarit hi hagué de patir l'incendi de l'any 1640 perquè els Margarit eren contraris al rei Felip IV.
L'edifici actual pertany tot ell a la reconstrucció del s. XVII, alguns murs malmesos que encara es conserven en el pati interior podrien ser del primitiu castell, probablement tan antic com l'església, i de fet, documentat des del segle XIII.
Actualment (2004) el castell serveix de masia i l'església (reg. 2645) de magatem de la masia.
Bibliografia
http://www.viladamat.net/cos-patri.html
http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
Castell de Sant Feliu de La Garriga
Ajudeu-nos a revisar la documentació