Cementiri Municipal de Figueres

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5014

 

Figueres - Alt Empordà

 

1817 i 1824-30

neoclàssic

 

Ús: funerari

Estat de conservació: B

 

Descripció

Cementiri d'estil neoclàssic amb tombes d'aquest estil (la de Maria Cayolà, 1846; la Rexac, de 1849, i la Jordà Ramoneda, de 1850), d'altres de modernistes i d'altres d'estil eclèctic. Es conserven panteons obra d'aquitectes com Josep Azemar, L. Albareda o Pelayo Martínez, entre d'altres. TENEN FITXA PRÒPIA.

També d'estil neoclàssic és la taula per responsoris. Taula de pedra amb peu troncocònic i taula horitzontal amb la vora arrodonida. El peu reposa sobre un cos rectangular i una motllura cilíndrica a manera de basament.

L'any 1985 l'antic panteó de la família Garreta (1906) passa a dediar-se als "personatges il·lustres". En aquest lloc hi ha les despulles de Josep Maria Albert, Narcís Monturiol, Joan Arderius, Marià Pujulà, Josep Puig Pujades i Pep Ventura

Pertany a INCIDÈNCIES DEL NEOCLASSICISME.

Cronologia

El primer recinte data de 1817. La resta, construït entre 1824-1830.
Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.

Bibliografia

FALGUERAS, Joan i SANTALÓ; Jaume. Figueres, arquitectura i història. Figueres. Ajuntament. 2007
GRAU I FERRANDO, Dolors. Cementiris i sepelis. Quaderns de la revista de Girona, 103. Girona, Diputació de Girona, 2002
A. ROMERO - J. RUIZ, Figueres. Quaderns de la Revista de Girona, 34. Girona, Diputació de Girona, 1992