Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis | « 1174 de 5584 »
Catàleg general
Cerca transversal als fons revisats
La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.
Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.
Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.
Cementiri i panteons familiars
Demaneu hora per consultar
aquesta documentació
Registre: 1183
Cementiri
Begur - Baix Empordà
1845
Contemporània: neoclàssic, neogòtic, neoromànic ..
Ús: funerari
Estat de conservació: Mitjà
Descripció
La majoria dels cementirs creats al llarg del s. XIX i XX segueixen una mateixa estructura. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna (per a les persones que no tenien nínxols ni panteó), parcel·les i nínxols particulars, una capella, un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resolia en un clos amb jardí.
Dels panteons del cementiri de Begur, cal destacar:
Panteó Família Caner: Planta en forma d'U amb un cos central i posterior més ample. Composició neogòtica d'arcs apuntats, el de la banda del cos posterior més gran que la resta. En els arcs laterals, tenen sopluig dos àngels (un duu biblía i l'altre creu). Tanca el panteó una reixa de forja.
Panteó Família Roger: Constituït únicament per una portalada. És d'estil neoromànic molt florit.
Pantó Família Forgas: Planta en forma d'U amb el cos posterior potenciat amb un àngel en actitut orant. L'àngel està emmarcat per un arc de mig punt. Els murs situats a banda i banda alberguen uns fornícula cadascun, també d'arc de mig punt.
Pertany a INCIDÈNCIES DEL NEOCLASSICISME.
Cronologia
Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.
Entre 1951 i 1953 Josep Esteve projecta el Panteó de la família Carreras.
Bibliografia
D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.
Cementiri i panteons familiars
Ajudeu-nos a revisar la documentació