Cementiri

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5027

 

Prolongació M. X. Carbó

Cassà de la Selva - Gironès

 

Sureda Deulovol, Martí

1889

neoclàssicisme

 

Ús: funerari

Estat de conservació: B

 

Descripció

La majoria dels cementirs creats al llarg del s. XIX i XX segueixen una mateixa estructura. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna (per a les persones que no tenien nínxols ni panteó), parcel·les i nínxols particulars, una capella, un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resolia en un clos amb jardí.

Recinte, d'estil neoclàssic, va ser projectat per Martí Sureda i Deulòvol amb planta trapezoïdal. Està estructurat seguint dos eixos perpendiculars amb passadissos laterals que comuniquen les zones d'enterrament. Hi ha dues zones clarament diferenciables: la principal, de planta rectangular i corresponent a l'antiga part catòlica, i un annex lateral, de planta irregular que correspon a l'antic cementiri no catòlic. L'eix central neix a l'entrada i acaba a la capella que està flanquejada per porxos reservats per a panteons a cobert.

Cronologia

Cassà ha tingut al llarg del temps quatre cementiris. El primer, a recer de la primitiva església romànica; el segon, a l'actual plaça de Sant Pere; el tercer, l'any 1841, al camí de sant Andreu (actual carrer Xavier Carbó); el quart, inaugurat l'any 1910, en el lloc actual. El tercer i quart cementiri varen ser allunyats del centre de la població seguint les noves lleis que els obligaven per raons suposadament sanitàries. Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.

El terreny de l'actual cementiri, el va comprar el rector Mn. Jeroni Estañol i tres hisendats cassanencs: Ignasi Gruart, Martí i Josep Guytó, per 1.865 pessetes l'any 1888. Projectat l'any 1889 per l'arquitecte Martí Sureda en estil neoclàssic.
L'any 1990 va passar a propietat municipal.

Bibliografia

D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.
http://www.cassadelaselva.net/