Cementiri Municipal d'Agullana

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2259

 

ctra. d'Agullana a Darnius

Agullana - Alt Empordà

 

2a. 1/2 s. XIX

neoclassicisme

 

Ús: funerari

Estat de conservació: B

 

Descripció

La majoria dels cementirs creats al llarg del s. XIX i XX segueixen una mateixa estructura. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna (per a les persones que no tenien nínxols ni panteó), parcel·les i nínxols particulars, una capella, un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resolia en un clos amb jardí.

En aquest cementiri fou enterrada, l´any 1946, la Lidia de Cadaquès –Lídia Noguer i Savà-, inspiradora del personatge La Ben Plantada d´Eugeni d´Ors. Xènius escriví un epitafi per la seva tomba i la làpida fou pagada pel pintor Salvador Dalí i l´epitafi deia: “ Descansa aquí/ si la tramontana la deja/ Lidia Nogués de Costa/ sibila de Cadaquès/ que por inspiración mágica/ dialécticamente fué y no fué/ a un tiempo Teresa,/ la Bien Plantada,/ en su nombre conjuran/ a cabras y anarquistas/ los angélicos.”. Sembla ser que aquesta làpida no es col.locà mai perquè les autoritats eclesiàstiques del moment no ho deixaren. Estigué molt de temps en unes dependències del cementiri fins que Salvador Dalí se la va endur

Cronologia

Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.

Bibliografia

E. Tubert, Agullana. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 1989.
D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.