Església de Sant Vicenç de Vilamalla

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2689

 

Vilamalla - Alt Empordà

 

S. XIII

Romànic

 

Ús: església parroquial

Estat de conservació: B

 

Descripció

L'església de Sant Vicenç, situada a l'extrem nord del poble, és un edifici d'una sola nau amb capçalera carrada (sense absis).

La façana principal, situada a ponent, té portalada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. El guardapols que ressegueix l'arc extern és de secció excorbada; la mateixa forma tenen les impostes dels arcs i la motllura horitzontal situada sobre la llinda. Aquesta llinda, sostinguda per mènsules excorbades, ha estat reformada recentment. Al centre de la façana hi ha una rosassa molt senzilla formada per dos cercles en degradació. La part superior és rematada per un campanar de cadireta, format per tres pilastres que no tenen els arcs de coronament. L'aparell de l'edifici és de carreus molt ben escairats i disposats en fileres regulars.
En el mur meridional de l'església hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, de petites dovelles ben tallades. Prop de l'angle de capçalera hi ha adossada la sagristia, construcció moderna. En aquest lloc, en el llenç romànic, per sobre de la teulada de la sagristia, sobresurt la part superior d'una altra finestra de doble biaix i arcs de mig punt, monolítics.
En el mur lateral nord, sense cap obertura, hi ha tres contraforts; dos d'ells d'una certa antiguitat. La cornisa, en ambdós murs laterals, és de secció excorbada. Al mur de llevant o de capçalera hi ha un altre petit rosetó, semblant al de la façana principal. En la part superior, en el vèrtex de l'hostial, es dreça una petita creu de pedra.

Fa uns anys que es va llevar tot el calç que recobria els murs de l'interior. La volta és apuntada i seguida. No hi ha cap arc toral, ni el tiomfal que assenyali cap diferenciació entre la nau i el presbiteri. La cornisa és de forma excorbada. A cada costat de la nau hi ha dos arcs imbuïts en les parets mestres, posteriors al romànic, practicats per posar-hi altars laterals. Altres dos arcs semblants, més petits, es troben a la banda nord. L'aparell de la construcció és de carreus ben tallats de pedra sorrenca, col.locats en fileres seguides. Aquest parament és idèntic tant a l'exterior com a l'interior.

Cronologia

Parròquia documentada des del segle X. L'edifici actual és un interessant exemple del romànic tardà (s. XII-XIII).
La part interior de l'edifici ha estat restaurada el 1990

Bibliografia

http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0