CercaEdificis

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis |  «  1615 de 4249   »  

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

Costa de Ses Voltes

Registre: 1969

 

Costa de ses Voltes

Maó - Menorca - Illes Balears

 

Claret Rubira, Josep  → 

1953

Contemporània

 

 

Descripció

La Costa de ses Voltes és un indret de Maó marcat per un profund desnivell entre el nucli antic de la zona de la Catedral i el moll. Es tractava d'uns terrenys sense urbanitzar, amb algunes construccions disperses i amb aspecte de barranc. Per articular la zona s'havien proposat diverses solucions. Coneixem el projecte de Francesc Femenias de 1914 que no es va realitzar. Finalment, en el context del Plan Especial de Reforma Interior y Ensanche de la ciudad de Mahón (1944) Josep Claret formula un projecte que el 1953 esdevé el definitiu. La proposta combina les rampes per circulació dels vehicles, que salven el desnivell mitjançant corbes ben peraltades, amb una escalinata central enjardinada que permet la circulació dels vianants. El conjunt a més, va servir per completar la urbanització d'una zona molt cèntrica i integrar la magnífica façana de la Casa Mir (1917-1918) amb la dignitat que l'edifici mereix. L'indret havia estat tradicionalment el barri de pescadors de Maó i comptava amb una capella dedicada a Sant Pere que Josep Claret volia conservar i que es va acabar enderrocant deixant una creu com a testimoni. Els jardins actualment reben el nom de Parc Rochina.

Cronologia

Projecte Rampa Abundancia (Costa de Ses Voltes) i plaça del Carme 1951-53 de Josep Claret



 

Costa de Ses Voltes

Anar a dalt de la pàgina Projectes Imatges






Joan J. Gomila