Església de Sant Martí (i Porta Ferrada)

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2823

 

Plaça del Castell

Maçanet de Cabrenys - Alt Empordà

 

Ribot i de Balle, Joan M. de (restauració)

s. XIII i s. XVII - XVIII - 1986, restauració

romànic

 

Ús: església parroquial

Estat de conservació: Bo

 

Descripció

Església d'una nau amb àbsis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles refornada. Hi ha dues portalades, una a ponent -modificada- i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits (Vegeu Fitxa).
La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos. De l'interior només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s.XVII o del XVIII. Com en d'altres esglèsies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dos galeries laterals sobremonten els murs romànics de la nau.

Cronologia

L'església s'aixecà en el segle XII o XIII. La seva tiopologia ofereix notables similituts respecte a d'altres temples de la comarca, com són els d'Agullana, Darnius i La Vajol, tots ells amb una cronologia propera a la de Sant Martí de Maçanet. Els paral.lels són tant estrets que hom arriba a pensar en una mateixa autoria, en mans d'un grup de canters, o en qualsevol cas, en la intervenció de tallers molt relacionats entre ells. Almenys respecte a l'esglèsia de Darnius cal assenyalar una altra coincidència: el fet que també fos fortificada en el s. XVII o XVIII.

Bibliografia

Vegeu Fitxa
Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. COAC 2003. Índex pàg. 13
Bella pedra vella. Girona, Diputació de Girona