Església de Santa Eugènia de Saus

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 3176

 

dalt d'un puig, a l'extrem oriental del casc urbà

(Saus) Saus-Camallera - Alt Empordà

 

Ribot i de Balle, Joan M. de (restauració)

s. XII-XIII

medieval

 

Ús: església parroquial

Estat de conservació: B

 

Descripció

Edifici d'una nau amb un absis semicircular al seu extrem de llevant. L’església es bastí enterament amb carreuada, no només els murs verticals, sinó també les voltes que cobreixen la nau i la capçalera, es construïren amb filades ben seguides de carreus perfectament esquadrats i allisats. L’interior de l’edifici mostra, totalment al descobert, aquest magnífic aparell. La volta de la nau és apuntada i seguida, sense arcs totals. L’arc triomfal és doble, en degradació, i també de forma apuntada. La volta del presbiteri també es ametllada.

Façana centrada per la portalada de tres arcs de mig punt en degradació, amb llinda i timpà llis, sense decorar. Un guardapols o arquivolta, de secció encorbada, ressegueix l’extradós de l’arc extern de la porta. S’ajunta amb la motllura horitzontal, també encorbada, que corre damunt la llinda i segueix a cada costat en funció d’imposta dels arcs. Una creu llatina, situada sobre el punt de curvatura del guardapols, remata el conjunt d’aquesta notable porta romànica. Sobre la creu hi ha un relleu horitzontal molt erosionat. Més amunt, al centre de la façana, hi ha una finestra d’arcs de mig punt, adovellats i de doble esqueixada, de vessants molt amples.
Al costat septentrional i molt a la vora de la porta hi ha una petita furnícula d’arc de mig punt monolític que alberga al seu interior una làpida sepulcral, amb data de 1257, d'un cavaller de Saus.
A la part superior del mur, al centre, apareixen les dues arcades de mig punt separades per una pilastra rectangular, del campanar de cadireta. Aquest campanar ha quedat imbuït en l’obra de fortificació. El contorn superior de la façana és emmerelat i en la part central, en la vertical de la porta, hi ha un petit matacà molt ben conservat. Els merlets són rectangulars; cada un posseeix una petita sagetera i conserven els garfis de sosteniment del mantellet (la portallera o finestró que tapava els espais entre els merlets i que es pujava o s’abaixava a discreció dels defensors de les fortaleses).
El parament de la façana romànica, de carreus ben esquadrats de pedra calcària de coloració molt clara, contrasta amb el to gris fosc del material amb el qual es construí el campanar i la fortificació: carreus i pedres sense treballar.

Al mur lateral de migdia de la nau hi ha una sola obertura: una petita finestra de doble biaix, força estreta. Els arcs són de mig punt monolítics. Es troba a l’extrem oriental del llenç, prop de la cantonada amb la capçalera. Al mur septentrional de la nau no hi ha cap obertura. Al mur oriental, de capçalera de la nau, s’hi obre, en lloc d’ull de bou, una minúscula finestra d’arcs de mig punt. L’hastial d’aquest mur era quelcom enlairat sobre el nivell de l’antiga coberta de la nau. Avui aquesta estructura resta amagada exteriorment per l’obra de fortificació; només és visible des de l’interior del terrabastall que, degut a l’existència de l’esmentada obra defensiva, s’aixeca sobre les voltes del temple. L’absis semicircular no posseeix actualment cap finestra, ni sembla que n’hagi tingut mai cap. És aquesta una particularitat curiosa. Potser s’explica pel fet d’estar emplaçada, l’església en un terreny d’acusat desnivell. Les terres del vessant del turó possiblement colgaven, més que no pas avui i impediren construir-hi cap obertura.

Els murs de la fortificació que es drecen sobre els dos llenços laterals de la nau no es conserven en tota la seva altura original; damunt d’ells hi descansa actualment la teulada de doble vessant. Sens dubte aquesta part de l’obra defensiva ha perdut l’emmerelat superior que devia ser semblant al que corona la façana de ponent. Malgrat això, en el seu estat actual, aquesta fortificació gairebé dobla l’alçada de l’obra romànica. En ambdós costats i a la part superior, sota el ràfec del teulat, hi ha un rest de sageteres i, en la meitat de ponent, una finestra rectangular. Damunt la capçalera de l’església, el mur de fortificació forma com una mena de torre semicircular, planta que li vé donada per l’absis romànic que és el seu basament. Aquesta torre posseeix dues filades d’espitlleres i, a l’extrem meridional, a l’angle amb el mur defensiu que s’alça sobre la nau, hi ha un petit matacà sostingut per dues carteles, notablement ben conservat. La part alta del mur no té merlets; segurament ha sofert desperfectes.
A l’aparell de fortificació hi observem una barreja de carreus escairats i pedres sense treballar o només desbastades. La torre de damunt de l’absis és de carreus en la part baixa i acaba amb un tram de pedruscall.

A l’església de Saus es guarda una creu processional gòtico-renaixentista de plata repussada (segle XVI), que es pot veure actualment al presbiteri.

Cronologia

Església aixecada en els segles XII-XIII, i fortificada posteriorment, actualment el seu aspecte exterior és el de gairebé una fortalesa.

Les diferencies en l'aparell constructiu fan clarament visibles etapes: la de la construcció de l'església, quan es varen usar carreus (calcàris en la seva majoria) ben treballats; i la de la fortificació, que es va fer amb una barreja de carreus i pedres sense treballar.

Al mur de tramuntana s'hi adossa, al S. XVIII, una petita sagristia.

Bibliografia

Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. COAC 2003.
http://www.ajuntamentdesaus.com/municipi/saus_eugenia.htm