Orfeó Joventut i Cafè El Coro / Escola Graduada F. Macià / Agupació Flequers / Llar Jubilats i Local social

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5211

 

Pl. de la Font, 11 / C/ Firal

Sarrià de Ter - Gironès

 

Masó Valentí, Rafael  → 

1865 / 1921-1924 / 1936-1938 / ?? / 2005-2006

diverses

 

Ús: cultural / docent / social / llar jubilats

Estat de conservació: B

 

Descripció

Rafael Masó reforma un antic magatzem de vi per ubicar-hi la seu de l'Orfeó Joventut. A la planta baixa hi situa el café, amb escenari, i a la planta pis la sala de ball. D'aquesta intervenció només es conserva la decoració (esgrafiats) de l'exterior. Els diversos usos de l'edifici han esborrat la reforma interior.

L’any 1936 amb el CENU, Consell de l’Escola Nova Unificada, s'inicien els treballs per dotar a Sarrià d'una escola graduada. Si bé en un principi es pensà en la construcció d’una escola de nova planta, limitacions econòmiques i la necessitat d’escolaritzar tots els infants van portar a la decisió d’adaptar un local d'El Coro. Emili Blanch va intentar adaptar els interiors als requeriments pedagògics de la nova escola, i per completar l’educació dels infants, seguint els postulats de l’educació integral en l’esport i l’aire lliure, es projectà una piscina i un camp de futbol, equipats amb vestidors i dutxes, en el camp d’esbarjo del costat de l’escola.

Des de l'any 2000 és propietat municipal i acull locals socials.

Cronologia

Edifici construït l'any 1865 per magatzem de vins i quadres de cavalleries propietat de la família Ensesa.
En els anys 1921-1924 Rafael Masó reforma per encàrrec de l'Orfeó Joventut, que havia llogat l'immoble i que l'ocupà fins l'any 1928: D'aquí prové el seu nom popular "El Coro".
Entre 1928 i 1936 l'espai és ocupat pel grup de teatre "Foc Nou".
Al començament de la Guerra Civil, l'edifici és incautat pel Comitè Antifeixista. Poc després comencen els treballs per a ubicar-hi la nova escola creada per la Generalitat. El projecte de reconversió de l'edifici és d'Emili Blanch, que va intentar adaptar els interiors als requeriments pedagògics de la Nova Escola, (per a ) que portarà el nom de Francesc Macià. Aquesta escola, per a 274 alumnes va funcionar amb una certa normalitat durant l’any 1938. L’any 1939, amb la victòria militar del general Franco, fou tancada i condemnada a l’oblit.
Aquest projecte es completava amb la construcció d'una piscina, vestidors i dutxes, en els terrenys annexos. D'aquest projecte només se'n va edificar el dipòsit de l'aigua.
L'any 1963 l'edifici es transforma en la seu de l'Agrupació de Flequers de Sarrià, el Pont Major i Sant Julià (l'any 1986 encara tenia aquest ús).
L'any 2000 l'Ajuntament de Sarrià va adquirir l'edifici i sis anys després, acabada la rehabilitació de Quim Bover i Enri Bayona, es va inaugurar com a seu dels serveis socials de l'Ajuntament, l'oficina del Pla Integral de la Gent Gran i local social de l'Esplai de Sarrià.

Bibliografia

AAVV, Masó explica Masó. Girona, COAC, 2001.
AAVV, Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Girona, COAC, 2002.
CASASSA FONT, Narcís. Aproximació a la història de l'ensenyament a Sarrià de Ter. Girona, Ajuntament de Sarrià de Ter, 1989.
GIL, Rosa M. - MARINÉ, Josep. Miratges. 300 anys de projectes no realitzats a les comarques Gironines. Girona, Diputació de Girona, 2003.
LACUESTA, Raquel - CUSPINERA, Lluís, Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935). Barcelona, Fundació "La Caixa", 2006.
TARRUS, Joan - COMADIRA, Narcís. Rafael Masó Arquitecte Noucentista. Girona, COAC-Lunwerg, 1996.
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008