Església de Sant Tomàs de Fluvià

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 3212

 

(Sant Tomàs de Fluvià) Torroella de Fluvià - Alt Empordà

 

Ribot i de Balle, Joan M. de (restauració)

s. XI - 1980, restauració

Romànic

 

Ús: església del monestir / església parroquial

Estat de conservació: B

 

Descripció

El poble de Sant Tomàs de Fluvià es troba a 1,5 kms. del marge esquerra del Fluvià, en el sector de ponent del terme de Torroella. Actualment Sant Tomàs està format per una dotzena de masies que s'agrupen a l'entorn de l'església que fou fins l'any 1835, un priorat de canonges agustinians.

L'esglesia romànica de l'antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià (Vegeu Fitxa reg. 3213) fou construida sobre les restes d'una capella anterior, dels segles VII-VIII, en el lloc on hi hagué una vil.la romana. Es creu que aquesta esglèsia va substituïr un primitiu temple paleocristià.

Actualment l'edifici presenta tot l'aire d'una plant basilical de tres naus, però que en realitat ha quedat reduït a una de centra. Per tant, temple de nau única amb transsepte i capçalera de tres absis de planta semicircular a l'exterior i de ferradura a l'interior; l'absis central correspon a la nau i els laterals als braços del transsepte. La coberta és de teula, a dues vessants a dos nivells, més baix el dels extrems del transsepte. Coberta per volta de canó amb arcs torals a la nau, i volta apuntada en el tram del transsepte.

A la façana de ponent, una obra tardana, s'obren la porta d'entrada, d'arc adovellat amb escut a la clau, i un ull de bou, i a sobre s'aixeca una petita espadanya, de doble obertura amb dos arcs escarsers de maó. Aparell de pedres regulars disposades en filades horitzontals i carreus ben escairats als angles. Tant l'absis central com les absidioles laterals tenen una finestra de doble esqueixada amb un arc de mig punt.


El més notable de l'esglèsia son les seves pintures murals romàniques, descobertes durant una restauraciò l'any 1982. Aquestes pintures decoren l'absis i els murs laterals amb una superfície total de 20 m2.
Es creu que originalment tota l'església havia estat decorada amb pintures però només s'han trobat les pintades a la conca de l'absis central i a la part superior de la volta de la nau. La composició pictòrica està dominada per la figura del Senyor en majestat, al mig de la màndorla; A la part baixa de la pintura mural, tocant a la màndorla i a la nostra mà esquerra, es veu de dreta a esquerra: l'evangelista Marc, amb cap de lleó i aguantant un llibre; l'arcàngel Sant Miquel, molt ben vestit i portant a la mà esquerra una creu; un querubí, amb les ales plenes d'ulls, i sobre el querubí un altre evangelista, Joan, amb el que devia ser el cap d'àguila, completament borrós, però amb el nom al costat per no equivocar-nos.
A l'altra banda, es veuen els personatges que manquen del Tetramorf. El primer, en situació oposada a Marc, l'evangelista Lluc, amb el cap de bou o de brau. Al costat -sempre amb simetria amb l'altra banda-, l'arcàngel Sant Gabriel, i al seu costat un personatge angèlic, molt malmès, i damunt seu el darrer evangelista, Mateu, que apareix sense nom. A la part de la volta hi ha la representació dels 24 ancians de l'Apocalipsi, aquí reduïts a 12 i en grups de tres. L'estat de conservació no és gaire bo però es distingeixen els instruments musicals, les corones dels ancians i els seus vestits. Des de la part nord, i a baix, se succeeixen les següents escenes sobre la vida de Jesús: l'entrada a Jerusalem, el sant sopar, la captura de Jesús a Getsemaní, la crucifixió i les dones en el sepulcre, finalment. Cada escena porta la seva explicació al peu i, malgrat el seu mal estat de conservació, els personatges que es veuen perfectament són molt interessants i estan molt ben realitzats. Cal destacar les figures de Judes, del deixeble estimat, del mateix Jesús, el joc de peus...

A l'interior del temple es conserva una pica baptismal romànica sense decoració en relleu.

Cronologia

Esglesia romànica datada de finals del segle XI, bastida sobre restes de construccions dels segles VII i VIII. Va formar part del priorat Sant Tomàs de Fluvià fins el 1835 quan es va convertir en església parroquial. Un priorat però, amb una escasa presència monàstica.

El més notable de l'esglèsia son les seves pintures murals, datables en els segles XII-XIII. Aquestes pintures varen ser descobertes durant la restauraciò l'any 1982, quan fou enderrocada una falsa volta construïda l'any 1904. Les pintures varen ser arrencades i adaptades a uns suports de poliester i fibra de vidre pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que després de restaurar-les a fons en el Centre de Restauració i Coservació de Sant Cugat del Vallès, les va retornar al lloc original.

Bibliografia

http://www.geocities.com/jcanetbr/llocs/santtomas/tomas.htm
http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. COAC 2003. Índex pàg. 10
Bella pedra vella. Girona, Diputació de Girona