CercaEdificis

Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis |  «  2038 de 2701   »  

Catàleg general

Cerca transversal als fons revisats

La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.

Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.

D'acord Cancel·lar

Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.

 

Projecte NR Escoles / Escoles Públiques / CEIP Sant Jordi

Registre: 4477

 

Travessera Dr. Masseguer, s/n

Sant Jordi Desvalls - Gironès

 

Blanch, Emili NR / Blanch, Emili / Alemany Masgrau, Manel (rest)

1927 NR / 1932-34 / 1992-95 rest.

 

Ús: docent

Estat de conservació: B

 

 

Descripció

"Amb esperit de modernitat, la República va desenvolupar una política d'inversió pública millorant els serveis de la població rural. Les escoles d'Ultramort, Serra de Daró, Sant Jordi i Verges exemplifiquen l'arquitectura culta integrada a l'arquitectura popular a través d'una racionalització de les formes constructives vernàcules de cada una d'elles realitzades en un estil diferent, mostra de l'eclecticisme constructiu de l'època" (Ll. Auquer reg. 2207).

El primer projecte redactat per l'arquitecte Emili Blanch situava les escoles al solar municipal del c. de les Basses; aquests plànols han estat publicats per Alabau-Bosch 1999 (p.49-52) que consideren que l'arquitecte "buscava, a més de la funcionalitat, la dignitat de l'edifici". Aquests autors consideren que els successius projectes de Blanch per a aquesta escola "se simplifiquen els elements decoratius, tot guardant el mateix tipus d'estructura i estil" (Alabau-Bosch 1999, p. 47). El canvi d'emplaçament de l'obra fa replantejar el projecte, si bé "conservà l'estil i l'estructura de la façana que dóna al pati amb columnes i arcades del porxo" (Alabau-Bosch 1999, p. 60).

Edifici de planta i pis. Els baixos eren destinats a aules i la planta pis a 2 habitatges pels mestres, a les ales laterals, i a seu de l'ajuntament la part central. Aquesta distribució es va variar aviat, l'any 1936, Blanch reorganitza l'espai per encabir-hi un tercer habitatge, el de la mestre de pàrvuls.

La barana de tanca del pati va ser obra de Ramon Cadenas (de Girona) l'any 1934.

Edifici restaurat seguint "un criteri de restauració totalment respectuós amb l'arquitectura original pel que fa als exteriors, tot adaptant l'interior de l'edifici a les necessitats pedagògiques actuals" (Alabau-Bosch 1999, p.158)

Cronologia

Des de 1907 l'inspector de la Junta Local d'Ensenyança denúncia el mal estat de les instal·lacions on s'allotjaven l'escola de nens i l'escola de nenes respectivament. Aquesta denúncia es repeteix en els anys següents, i el 1911 la Junta Provincial adverteix a l'Ajuntament de les males condicions d'aquests locals. L'any 1919 es segueix denunciant la situació.
L'escola de nens té diferents emplaçaments: la capella del Roser, les sales contigües a la sagristia i en un pis sobre la farmàcia. La de nenes fins l'any 1934 s'ubicava en un pis de la casa de les monges.
L'any 1922 l'Ajuntament decideix construir un edifici escolar. L'any 1923 adquireixen el terreny, i l'any següent enderroquen l'antic hospital (conegut com capella del Roser), la pedra del qual havia de servir per bastir les escoles.

L'any 1927 s'encarrega el projecte del nou edifici a l'arquitecte Emili Blanch. Els primers plànols daten del novembre d'aquest any. Però problemes amb el finançament retarden l'inici de les obres. L'any 1929 Blanch rectifica el projecte incial afegint-hi dos habitatges pels mestres. L'any 1930 encara no havien començat les obres, però en aquell moment els membres de la Junta Local d'Ensenyament consideren necessari canviar l'emplaçament i per tant buscar un nou solar per construïr-les. (Alabau-Bosch consideren que en set anys havien canviat molt les idees pedagògiques: el fet que el solar previst permetès molt poc espai per al pati d'esbarjo, i que estés situat entre dos cafès amb ball, va ser determinant). El canvi d'emplaçament fa necessària la revisió dels plànols l'any 1931. El nou projecte es aprovat per l'Ajutnament en sessió ordinària el 6 de maig de 1932.

Superats els problemes de finançament, les obres comencen el març de 1933. El 15 de febrer de 1934, acabat l'edifici, té lloc la Recepció Provisional de l'obra per part de l'Ajuntament. La inauguració oficial té lloc el 24 d'abril de 1934, tot i que s'ha dit, que va comptar amb la presència del President de la Generalitat Lluís Companys, Alabau-Bosch ho desmenteixen. En el programa de la inauguració hi figura Companys, però sembla que Puig Pujades va presidir l'acte en nom seu.

Al final de la guerra l'escola acull un hospital de camp dirigit pel Dr. Ribot de Camallera.

L'any 1963 es realitzen reparacions importants a la coberta. El 1965 s'estudia la possibilitat d'una restauració total de l'edifici. L'any 1974 l'arquitecte escolar declara ruïnós l'estat de les escoles, i en els anys següents es procedeix a les reparacions necessaries. L'any 1992 s'inicien els tràmits per dur a terme una restauració total de l'edifici i s'encarrega el projecte a l'arquitecte Manel Alemany Masgrau (Alabau-Bosch 1999, p. 158-159 expliquen el projecte). L'any 1994 s'inicien les obres de restauració, que finalitzen l'any 1995.
Actualment les Escoles de Sant Jordi Desvalls reben el nom de CEIP Sant Jordi i formen part de la ZER Baix Ter.

Bibliografia

S. Planas -N. Puigdevall, Sant Jordi Desvalls. Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 1994. p. 66-67.
J. Alabau - M. Bosch, Les Escoles de Sant Jordi Desvalls. Cent anys d'història. Girona, Ajuntament de Sant Jordi Desvalls, 1999.



 

Projecte NR Escoles / Escoles Públiques / CEIP Sant Jordi

Anar a dalt de la pàgina Projectes