Canònica de Santa Maria de Vilabertran

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 3272

 

de l'Abadia, C/

Vilabertran - Alt Empordà

 

Martínez Paricio, Pelayo (ref. 1957) / Alonso, Assumpció - Cervera, Benet (rehabilitació)

s. XI-XV i XVIII / s. XX ref.

romànic - gòtic

 

Ús: Canònica / Església parroquial / Altres

Estat de conservació: B

 

Descripció

El conjunt de l'antiga canònica de Sta. Maria de Vilabertran està format per un agrupament d'edificis de característiques i cronologia diverses. S'hi poden diferenciar fonamentalment tres sectors: l'església romànica (1080), el claustre també romànic (s. XII), situat a migdia, al voltant del qual es distribueixen les antigues dependències, i finalment, més al sud, un segon pati de grans dimensions tancat per la construcció gòtica del palau abacial (s. XV).

Església: Edifici de planta basilical de tres naus amb transepte i acabades en tres àbsis semicirdulars. La nau central està coberta per volta de canó i les laterals amb volta de quart de cercle. En els pilars de separació de les naus s'adossen semicolumnes sobre les quals es recolzen els arcs formers i faixons. L'àbsis central mostra una interessant decoració d'arcs de mig punt que descansen sobre columnes. Exteriorment la construcció és d'una gran austeritat. La façana presenta: la porta d'accés, producte d'una reforma inacabada, amb tres finestres atrompetades al damunt i als costats. Per damunt de les naus laterals s'havien d'elevar dues torres, de les quals només va construïr-se la de l'esquerra. A la capçalera, cada àbsis presenta una obertura d'arc de mig punt. Capella dels Rocabertí. Capella funerària de la família Rocabertí, senyors de Peralada. Situada a l'extrem nord de l'església, a la banda esquerra del creuer.Es tracta d'una capella bastida a partir de l'espai del braç del creuer, que s'allarga i es tanca en forma semi-hexagonal. Al mur del fons hi ha una rosassa trilobulada i als paraments diagonals dues finestres allargades d'arc ogival. Coberta per volta gòtica amb nervis motlluats que descansen en els angles sobre esveltes pilastres. La clau de volta presenta un relleu amb l'escut dels vescomtes de Rocabertí. El campanar de l'església es troba situat a l'angle nord-oest del temple. És una torre de planta quadrada, d'uns cinc metres d'alçada, amb tres pisos. A cada pis hi ha obertures geminades d'arcs de mig punt. La columneta central d'aquests finestrals sosté un capitell trapezial sense decoració escultòrica. Damunt de cada una de les finestres hi ha quatre arcs llombards i una línia horitzontal superior de dents de serra. El campanar té coronament piramidal. L'aparell del campamar és de carreus ben tallats que formen fileres horitzontals.

Claustre: Situat a la banda de migdia de l'església. És de planta trapezoidal, amb galeries cobertes amb volta de quart de cercle. Els arcs són tots de mig punt, sostinguts alternativament per parelles de colunes i de pilastres. La decoració dels capitells és de tipus floral i de gran simplicitat. Bastit amb pedra calcària de la comarca.

Palau Abacial: Es troba situat a la banda de migdia del conjunt monàstic. Està format per tres cossos de planta rectangular organitzats al voltant d'un pati que queda tancat a la seva part nord per les dependències monàstiques. La façana principal, a la banda de migdia, és l'element més ben conservat. Té un portal de mig punt de gran dovellatge, damunt del qual hi ha una fornícula d'arc apuntat amb la imatge de la Mare de Déu. A la planta noble hi ha cinc finestrals gòtics, quatre dels quals són triforats. Tots els finestrals conserven les columnes i els capitells, decorats amb temes vegetals. La part baixa d'aquesta façana conserva les espitlleres. L'edifici es coronava amb merlets rectangulars, que han estat aprofitats per construir les finestres d'un terrabastall, amb la col.locació d'una teulada al seu damunt. A l'angle sud-est d'aquesta façana hi ha una torre de planta rectangular.

Cronologia

Canònica fundada en el segle XI. VEGEU FITXA
Església: La construcció de l'església es va iniciar l'any 1080 i fou consagrat l'any 1100.
Campanar: Bastit en el mateix moment que l'església, entre els anys 1080 i 1100.
Capella dels Rocabertí: fou bastida durant el segle XIV.
Claustre: Construït durant el segle XII
Palau Abacial: Bastit en temps de l'abat Antoni Girgós (1410-1424). Després de la desamortització de 1835, l'edifici fou venut a particulars.
El 1927 l'església, i el claustre són declarats monument històrico-artístic nacional. L'any 1957 l'arquitecte Pelayo Martínez reforma la capella de la Creu i en els anys vuitanta-noranta rehabiliatació de l'antic monestir a càrrec d'Assumpció Alonso i Benet Cervera

Bibliografia

http://www.vilabertran.com/vilabertran_ct/vilabertran_info/monestir.htm
http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
Josep M. Marquès i Planagumà. CANÒNICA DE SANTA MARIA DE VILABERTRAN.Generalitat de Catalunya. 1993.
Joan Badia i Homs. L´ARQUITECTURA MEDIEVAL DE L´ eMPORDÀ. Vol. II-B (Alt Empordà). Girona. Diputació de Girona. 1981.
VVAA. EMPORDÀ II, A CATALUNYA ROMÀNICA, vol.IX. Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990.
VVAA. HISTÒRIA DE L´ ALT EMPORDÀ. Diputació de Girona, any 2000.