Castell - Palau de Vullpellac

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2231

 

(Vullpellac) Forallac - Baix Empordà

 

S. XIII-XVI (i XVIII)

gòtic-renaixement

 

Ús: castell-palau / habitatge particular

Estat de conservació: bo

 

Descripció

Construcció de planta irregular, formada per tres cossos de dues plantes, de més llargària els de llevant i ponent, i disposats a l'entorn d'un pati de planta trapezial (que limita amb l'església a la banda de migdia).
Aquest pati conserva elements molt interessants, com ara el pou de pedra i l'escala de la façana interior (orientada a llevant), que serveix d'accés al pis superior. També cal destacar els portals d'arc de mig punt i grans dovelles, els escuts en relleu de la família Sarriera que apareixen en diferents llocs, i les finestres de tipologia renaixentista. D'entre elles especialment una, la que conté a la llinda la inscripció "EGO SVM QUI PECAVI 1533 - MIQVEL SARRIERA" i a sota un escut sostingut per dos lleons. Aquesta inscripció és repeteix a molts altres punts del castell: rajoles del paviment, bigues dels enteixinats, etc..
(Per la llegenda que es deriva de l'inscripció VEGEU FITXA)
A l'angle SW s'eleva la torre. Aquesta és de planta rectangular i conserva obertures d'època gòtica, a més d'espitlleres i merlets.
A l'interior, algunes sales, com ara la major, conserven arcs de diafragma apuntats

Cronologia

Aquest edifici presenta elements arquitectònics i decoratius que responen a diverses etapes d'intervenció, tot i que la seva estructura essencial data dels segles XIII-XIV; constituint un dels més interessants exemplars d'arquitectura gòtico-renaixentista a Catalunya.
De l'antiga fortalesa medieval, només en resta la torre de l'Homenatge (s. IX-X)
Durant la primera meitat del segle XVI, en època de Miquel Sarriera, l'edifici experimenta una important remodelació.
En el s. XVIII, s'hi efectuen reformes i es converteix en una masia.
L'any 1931 fou declarat Monument Nacional.
Actualment és propietat de la família Valls i Taberner, que va encarregar la reforma a l'arquitecte Alexandre Ferrant.