Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis | « 2307 de 4249 »
Catàleg general
Cerca transversal als fons revisats
La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.
Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.
Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.
Monestir i Església de Sant Miquel de Fluvià
Demaneu hora per consultar
aquesta documentació
Registre: 3117
a ponent del poble
Sant Miquel de Fluvià - Alt Empordà
Moner Codina, Jeroni (rest. campanar)
2a 1/2 s. XI i s.XV-XVI i s. XX (rest)
romànic i reformes
Ús: monestir i església / església
Estat de conservació: B
Descripció
El monestir, del qual només en queda l’església de Sant Miquel, es troba a l’extrem de migdia de la població.
Monestir: Les restes de l'antic clos monàstic conservades en el seu emplaçament original es limiten a un portal i una part de mur. El mur de tres metres d'alçada, està fet amb carreus ben escairats, i el portal té un arc capalçat amb doble parament: l'exterior de mig punt és de grans dovelles, i l'interior escarser amb carreus posats perpendicularment. Aquestes restes estan situades a l'extrem dret de la portada de l'església, en disposició perpendicular a la façana.
Església de planta basilical amb tres naus i transepte. La nau central està coberta amb una volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. La capçalera té tres absis de planta semicircular. A l’absis s’hi observa la típica decoració llombarda (segles XII-XIII). Les arcuacions acaben en petites mènsules amb diversos caps escolpits. Aquest absis posseeix cinc finestres. Les tres finestres centrals tenen columnes amb capitells; les altres dues, als extrems, són simples. Les absidioles, una a cada costat de l’absis central, també tenen decoració llombarda. Les tres finestres centrals de l’absis gran, presenten, a banda i banda de l’obertura de l’arc de mig punt, una columna cilíndrica, exempta sobre una base califal. Estan rematades per sengles capitells que en la finestra central i en el cantó sud són esculpits amb els mateixos motius: fulles i volutes molt esquematitzades. En canvi, la finestra del cantó nord presenta a dalt les típiques volutes, però a sota hi ha dos ocells que simulen beure, situats a banda i banda d’una copa.
L'arc triomfal i els torals de la nau central estan sostinguts per pilars amb columnes adosades. Són interessants els capitells esculpits. A l'interior de l'església es conserven alguns elements d'interès: imatge gòtica de la Mare de Déu amb el nen (VEGEU FITXA), una pica baptismal tardo-gòtica ((VEGEU FITXA) i dos capitells romànics.
La porta actual, a la façana de ponent, pertany a una reforma del segle XVI. Es tracta d'una façana senzilla, amb porta d'accès gòtica que en substitueix una de romànica. Damunt la llinda de la porta hi ha un ull de bou, la façana es corona amb una cornisa i restes d'un matacà. L’única part d’època romànica d’aquesta façana són dues finestres de doble biaix i arc de mig punt que donen llum a les naus laterals. A la finestra del cantó sud hi ha una làpida de l’any 1258 encastada. Al mur d’aquest cantó hi ha una porta, avui closa, que devia comunicar l’església amb el claustre i té un timpà interessant.
Els dos braços del creuer tenen tres finestres cada un, i tenen arcs de mig punt i de doble biaix. Tant al mur lateral nord com al sud, a nivell de coberta, presenta un seguit de merlets rectangulars, amb unes petites segeteres. Aquesta fortificació de l’església es degué fer durant els segles XIV o XV. Els àbsis exteriorment presenten decoració llombarda.
El campanar és una torre de planta quadrada de tres pisos de finestres separats per decoració llombarda i un petit fris dentat. Les obertures són d'arc de mig punt i n'hi ha dues per pis; en el primer tenen una sola obertura i en els pisos superiors són geminades. Per damunt d'aquest cos amb obertures, s'eleva un mur de fortificació de carreus ben escairats. Cal senyalar que aA la cara sud del campanar no hi ha cap obertura
Originalment el campanar no estava unit a l'església, sinó que era una construcció exempta que va quedar unida a l'església (adossada al transepte) durant les obres de fortificació del segle XIV-XV.
Pels voltants de l’església no s’han conservat edificis antics que puguin pertànyer a les dependències de l’antic monestir.
Cronologia
El monestir de Sant Miquel de Fluvià va nèixer com una dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà (al Conflent). Consta com una possessió del monestir de Cuixà en una butlla del papa Sergi IV, de l’any 1011. Aquest document esmenta que ja hi havia una església i un petit poblat en el lloc on s’havia d’erigir el nou monestir. El document de consagració del terreny on s’havia d’edificar el nou monestir data de l’any 1045, en terrenys del comtat d’Empúries. L’acta de consagració de l’església data de l’any 1065.
Les restes del monestir són d'època baix-medieval. L'església fou consagrada l'any 1066, el campanar data del segle XII. El conjunt fou fortificat en el segle XV. Durant el segle XVI es construeix la façana i es fan reformes a l'interior.
A finals del segle XV, després de diversos saquetjos afectuats per tropes franceses l’any 1477, el monestir veié reduït el seu nombre de monjos. Per això, el papa Climent VIII l’agregà al monetir gironí de Sant Pere de Galligants, separant-lo de Sant Miquel de Cuixà (poc abans de l’any 1613). Les propietats del monestir foren expropiades i venudes amb la desamortització de béns eclesiàstics de l’any 1835. L’any 1890 es produí a l’església un robatori de joies i objectes valuosos.
El conjunt fou restaurat l'any 1945. Abans de 1992, l'arquitecte Jeroni Moner restaura el campanar.
Bibliografia
http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
Monestir i Església de Sant Miquel de Fluvià
Ajudeu-nos a revisar la documentació