Cementiri de Ripoll

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 4241

 

Ripoll - Ripollès

 

Antoni Coll Fort

1903

neoclàssic-modernista

 

Ús: funerari

Estat de conservació: bo

 

Descripció

El cementiri nou de Ripoll, projectat per l'arquitecte Antoni Coll Fort el 1903, representa el final de la tradició medieval que fins aleshores havia inscrit el camp mortuori dins el teixit urbà, constituïnt en certa manera la continuïtat en l'espai reservat als vius. En aquest moment en què el cementiri passa a dependre de l'autoritat municipal es trasllada a l'exterior de la població. La necròpolis de Ripoll, en forma de dos paral.lelograms adossats, en els que la parcel.lació destinada als nínxols queda en segon terme adossada als límits de la ciutat mortuòria i pren major importància les illes que flanquegen l'eix principal que condueix de l'entrada a la capella situada a l'extrem oposat en les que es situaran els monuments funeraris que emfatitzaran el caràcter monumentalista. La influència modernista i neoclàssica en la composició dels elements principals de l'entrada i modernista al disseny de la façana d'intersecció dels dos paral.lelograms és el llenguatge utilitzat per ornamentar el que constitueix una mena de rèplica de la ciutat ideal. Inclou fitxa d'INCIDÈNCIES DEL NEOCLASSICISME.

Cronologia

Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.

Bibliografia

D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.