Cementiri Municipal

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2656

 

ctra. a L'Armentera

Viladamat - Alt Empordà

 

s. XX

 

Ús: funerari

Estat de conservació: B

 

Descripció

La majoria dels cementirs creats al llarg del s. XIX i XX segueixen una mateixa estructura. Un espai destinat a l'administració, una plaça per als carruatges/cotxes, un edifici destinat a dipòsit de cadàvers, una fossa comuna (per a les persones que no tenien nínxols ni panteó), parcel·les i nínxols particulars, una capella, un espai per a nonats, etc. La zona dels nínxols i els panteons sovint es resolia en un clos amb jardí.

El Cementiri de Viladamat presenta una tanca de paredat arrebossada amb porta d'entrada de cert gust neoclàssic, amb arc de mig punt coronat per frontó circular i nínxols a banda i banda. A l'interior els nínxols s'arrengleren deixant espais lliures de jardí. El cementiri compta amb capella pròpia.

Cronologia

Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.

Bibliografia

D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.