El Cortal d'Avinyó

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2440

 

sud est de la carretera de Castelló a Sant Pere

Castelló d'Empúries - Alt Empordà

 

Josep Azemar (d'un dels edificis)

s. XIX - XX

 

Ús: habitatge

Estat de conservació: B

 

Descripció

El que es coneix com a cortal no eren més que les unitats formades per una casa o masia, les construccions annexes i els terrenys que les rodejaven, dedicats a algun aspecte de l'agricultura o la ramaderia. La paraula cortal deriva precisament del mot llatí curtis que, entre d'altres significats, serveix per designar un espai tancat per guardar-hi el bestiar. Es tenen notícies de l'existència de cortals ja en el segle XIV, i és molt probable que encara datin de més antic. Les edificacions dels cortals primarencs estaven formades per la casa pròpiament dita, la jassa i el corral. La jassa era una construcció de forma allargada i tancada per tres murs, mentre que la quarta paret, orientada al sud, restava oberta. Era l'edifici destinat a guardar-hi el bestiar boví. El corral, en canvi, estava tancat pels quatre costats i només tenia una porta orientada al migdia i estava destinat a tancar-hi el bestiar oví. Els últims cinc cortals que hi havia a Castelló fins just abans de la construcció d'Empuriabrava estaven formats per diferents edificacions agrupades al voltant d'un pati. A més de l'habitatge dels masovers, molt semblant a la masia tradicional tot i que una mica més gran, hi havia els estables i els corrals pel animals i els magatzems i coberts on es guardava la collita o l'userda. Les grans extensions de terres que els envoltades estaven destinades, en els últims anys, exclusivament a l'agricultura.

Cortal d'Avinyó: Està format per un conjunt d'edificacions construïdes en diverses etapes: la primera construcció té la planta en forma de L al voltant d'un cortal, parets de pedruscall, finestres rectangulars amb dintells de pedres ben tallades i coberta de teula àrab. Al costat de ponent d'aquesta construcció s'hi va adossar una altra planta simètrica amb dos cossos paral.lels que deixen un pati al mig, units per un cos perpendicular situat al costat nord. Aquest està format per tres porxos construïts amb fàbrica de maó i arcs carpanells que permeten en planta baixa l'accés dels vehicles a l'interior del pati. La tercera construcció, realitzada l'any 1906 per l'arquitecte Josep Azemar, és un edifici de caire modernista de forma rectangular amb garites als tres cantons i una torre a l'extrem nord est. La coberta és a quatre aigües, tant a l'edifici gran com a la torre adossada. La planta és de dues crugies paral.leles a la façana; el nucli d'escales està il.luminat per unes vidrieres emplomades amb motius florals. El sòcol de la planta baixa fins l'alçada dels àmpits és format per pedruscall vist i totxo sardinell. Totes les finestres i les cantonades són tractades amb motius dentats en ceràmica i totxo. A l'alçada del forjat del primer pis corre una línia de ceràmiques decorades formant una cinta que envolta l'edifici. Els murs d'aquestes dues plantes són estucats, mentre que l'última planta és tractada en obra vista amb obertures d'arcs apuntats i ràfec de teules volades sobre filades dentades de totxos volats descansant sobre cinta ceràmica decorada.

Cronologia

Conjunt de construccions de diverses èpoques, durant els segles XIX i XX. Un dels edificis és obra de l'arquitecte Josep Azemar i data de 1906.

Bibliografia

www.castellodempuries.net/catala/empuria/home_g.htm