Rambla (i monument a Narcís Monturiol)

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 1238

 

Rambla (Sara Jordà)

Figueres - Alt Empordà

 

Giralt Casadesús, Ricard / Casanovas, Enric / Teixidor, Carles

1917-1918 / 2002-2003

 

Ús: Passeig rambla

Estat de conservació: B

 

Descripció

La Rambla és el passeig central de la ciutat, el seu espai urbà més emblemàtic, punt central de la zona comercial i eix que articula el nucli antic amb la zona d'expansió urbanística de la ciutat entre els segles XIX i XX. El seu origen data de l'any 1828, quan es decidí cobrir el llit de la riera Galligans per motius d'higiene, atès que la insalubritat de les seves aigües causava epidèmies i infeccions entre la població i la tropa instal·lada en el Castell de Sant Ferran. Aquesta obra a més de permetre eliminar el problemes higiènics de la riera, va permetre comunicar la ciutat que quedava dividida per la pròpia riera. El cobriment dirigit per l’enginyer militar Antoni Lasauca va acabar el juliol de 1832. Una vegada coberta la riera, i per exprés desig popular, l'espai resultant es destinà a passeig públic. Posteriorment, l'any 1862, es plantaren els arbres (plàtans). A finals del segle XIX es va començara consolidar el seu teixit urbà, mentre que en el seu perímetre s'instal·laven cafès, restaurants i hotels.

Des de finals del segle XIX fins la guerra civil es va construir en aquest perímetre el millor conjunt d'edificis civils de la ciutat, els quals, conjuminats amb les edificacions preexistents permeten observar en un mateix àmbit la presència dels estils barroc, neoclàssic, eclèctic, modernista, noucentista i racionalista .D’entre els edificis d’interès arquitectònic de la Rambla cal destacar: la Casa Polideseia (1864) de l’arquitecte Josep Roca i Bros, d’estil neoclàssic ubicada a la Rambla núm. 15, la Casa Cusí (1894) de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm. 20, la Casa Puig-Soler (1901), de Josep Azemar, d’estil modernista ubicada al núm. 27, la Casa Salleras (1901) de Josep Azemar, d’estil modernista ubicada al núm. 16, la Casa Pagès (1928) de Josep Duran i Reinals, d’estil noucentista al núm. 21 i la Casa Caselles (1930) de Joan Gomà Cuevas, d’estil modernista.

L'evolució urbanística de la Rambla va tenir el seu punt àlgid, mitjançant la reforma projectada per l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús l'any 1917, quan s'enderrocà l'illa de cases de la part superior, que li va donar una nova dimensió geomètrica amb al reurbanització del saló central. D’aquesta època data el monument a Narcís Monturiol (inventor de l’Ictineu, primera nau submarina). Obra d’inspiració noucentista de l’escultor Enric Casanovas (1882-1948). Ubicat a la part baixa del saló central de la Rambla. Escultura en pedra calcàrea blanca. Pedestal amb el retrat de Monturiol en alt relleu, emmarcat per les figures d'un home i una dona. Sobre el pedestal, estatua femenina en bronze, amb el genoll esquerra a terra i fulles d'olivera a la mà. Al peu hi ha la inscripció "A Narcís Monturiol 1819-1885". A la part que dóna a la rambla, destaca un mig relleu amb ninfes sortint del mar. Monument inaugurat el 2 de maig de 1918. En un primer moment s'havia pensat en situar-lo a la plaça de la Palmera.

Cronologia

1828-1832, l’enginyer militar Antoni Lasauca cobreix la riera Galligans.
1862, l'espai resultant es destinà a passeig públic i es plantaren els arbres.
1917-1918, urbanització i reforma projectada per l'arquitecte Ricard Giralt Casadesús.
1918, inauguració del monument a Narcís Monturiol.
2002-2003, reforma a càrrec de Carles Teixidor

Bibliografia

FALGUERAS, Joan i SANTALÓ; Jaume. Figueres, arquitectura i història. Figueres. Ajuntament. 2007
ALONSO, M. Assumpció.i CERVERA, Benet. Figueres i l'arquitecte Roca i Bros.
Ricard Giralt i Casadesús. Girona, COAC, 1980
AAVV, "Ricard Giralt Casadesús, l'arquitectura com a actitud" a Revista de Girona, núm. 210, gener-febrer 2002.
http://www.figueresciutat.com/vis-patrimoni.html
http://www.figueresciutat.com/vis-rutes.html
A. ROMERO - J. RUIZ, Figueres. Quaderns de la Revista de Girona, 34. Girona, Diputació de Girona, 1992