Cementiri

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5015

 

Ronda dels Màrtirs

Sant Feliu de Guíxols - Baix Empordà

 

1850 (tombes del 1840)

neoclàssicisme-historicisme

 

Ús: funerari

Estat de conservació: Bo

 

Descripció

Pertany a INCIDÈNCIES DEL NEOCLASSICISME.
L'estructura actual del cementiri de Sant Feliu de Guíxols és de traçat complex, fruit de les diverses ampliacions experimentades al llarg del temps. La tanca d'accés és un gran pany de paret amb la porta centrada, a la part superior de la qual hi ha un timpà decorat amb un rellotge d'arena, símbol del temps i de l'eternitat. Aquest parament s'obre a un primer recinte, el més antic, de planta gairebé quadrada i de tipologia senzilla. Un camí de xiprers condueix a un segon recinte on, a banda i banda del camí, es troben els panteons més importants del conjunt. Tanca aquest espai la capella, neogòtica. Una petita escala dóna accés a un tercer recinte, amb nínxols al voltant d'un jardí. Des d'aquest espai s'accedeix a un altre annex, la característica més important del qual és la unitat estilística. Des d'aquí es pot entrar a l'anomenat "recinte neutre", que comunica directament amb l'exterior.

Cronologia

Com la majoria de cementiris municipals cal cercar el seu orígen en la disposició reial de Carles III que a finals del s. XVIII ordenava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries. Però tot i aquesta disposició la creació dels nous cementiris no es va generalitzar fins a la segona meitat del s. XX, i en algunes poblacions el s. XX.

Bibliografia

D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.`
Bussot i Liñón, Gerard. Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels incis fins el 1931. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Diputació de Girona, 2000.