Cementiri de Cadaqués

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5029

 

camí de Portlligat

Cadaqués - Alt Empordà

 

1847

neoclàssic

 

Ús: funerari

Estat de conservació: bo

 

Descripció

Cementiri construit al costat de la Capella de Sant Baldiri (VEGEU FITXA reg. 2408), vora el camí de Portlligat, exemplifica clarament la tipologia de cementiri marí mediterràni: clos amb tanques blanques com la capella (d'època anterior) en perfecta harmonia. El conjunt voltat d'oliveres, a més d'un notable valor arquitectònic, és una senua d'identitat del paisatge.

La porta d'entrada al fossar dóna a l'atri de l'ermita. El fossar és un espai rectangular situat a migdia de l'església, tancat per una barana de terrissa. En el centre d'aquest primer recinte, emmarcat per dos rengles paral.lels de nínxols, hi ha una creu de terme (s. XVII-XVIII) aixecada sobre un sòcol de fusta que sosté una columna octogonal amb capitell decorat amb caps d'àngels i amb la creu coronant el conjunt. Els pisos dels nínxols són coberts amb teulada, i els propers a l'església tenen fornícula motllurada. Resten poques làpides de la primera època (normalment de ceràmica vidriada groc-verdosa i amb motius d'ocells, creus, rellotges de sorra..)
El cermentiri fou ampliat cap a llevant i migdia respectant l'estructura original. En aquests espais hi destaquen els mausoleus de finals del segle XIX i principis del segle XX. Destaca la tomba de Frederic Rahola i la seva esposa Caritat Serinyana amb una escultura en marbre de Josep Llimona representant a una dona asseguda en un banc en actitud pensativa (e. 1919)
També cal destacar el Panteó de la família Serinyana (finals s. XIX - incis XX) que té forma de templet amb una figura totalment exempta de tamany natural al davant (obra de Josep Campeny i Santamaria).

Pertany a INCIDÈNCIES DEL NEOCLASSICISME.

Cronologia

A la inscripció de la làpida de l'entrada podem llegir l'any de 1847. Si bé fou ampliat vers llevant i migdia respectant l'estructura original.
La creu de terme ha estat datada en els segles XVII i XVIII, si bé la creu pròpiament, podria ser posterior.

Bibliografia

Vegeu Fitxa
D. Grau, Cementiris i sepelis. Quaderns de la Revista de Girona, 20. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 2002.
http://geo.ya.com/cadaques2001/cementiri.htm