Tornar a l'inici del catàleg | Realitzar una cerca nova | Resultat de la cerca d'edificis | « 3798 de 4249 »
Catàleg general
Cerca transversal als fons revisats
La informació que trobareu en aquesta base de dades ha estat revisada i permet una recerca transversal.
Cliqueu d'acord per a continuar o cancel·lar per a seguir consultant la documentació completa de l'arxiu.
Les dades amb el símbol vol dir que han estat revisades, i amb el símbol vol dir que estan en procés de revisió.
Església de Sant Cristòfol de Beget
Demaneu hora per consultar
aquesta documentació
Registre: 5249
Pl. de l'església
(Beget) Camprodon - Ripollès
s. XI-XII, XIII-XIV i s. XVIII
romànic / gòtic / barroc
Ús: església
Estat de conservació: bo
Descripció
Església parroquial del poble de Beget, cap del municipi agregat l'any 1969 al de Camprodon. El temple va ésser declarat monument nacional l'any 1931. És romànic, d'una sola nau i una sola àbsida semicircular, ubicada al costat de llevant. El campanar, una torre de quatre pisos, és a migdia. És una de les poques esglésies del país que es conserva intacta des del període barroc.
Altar de Sant Joan (s. XVIII)
Altar ubicat al costat dret de la nau, proper al dedicat a Sant Isidre Llaurador. Com tots els conservats a l'església de Sant Cristòfor de Beget, és d'època barroca (S. XVIII), manats construir a mitjans d'aquesta centúria pel rector del poble, senyor Genís Pagès i de Pol. A la part baixa hi ha l'altar fet de fusta i policromat; a la part central hi veiem la fornícula que acull la imatge de Sant Joan, acompanyat per les imatges de Sant Antoni i d'un evangelista. Dues columnes per banda, ornades amb fullatges estilitzants, sostenen l'entaulament superior.
Altar de Crist i la Dolorosa (s. XVIII)
Altar ubicat al costat esquerre de la nau, proper al dedicat al Sagrat Cor de Jesús. A la part baixa hi ha la taula d'altar de fusta daurada com la resta d'altars conservats a l'interior de l'església de Sant Cristòfor de Beget. A la part central hi ha la fornícula que acull la imatge de Crist mort a la Creu; davant seu hi ha la seva mare portant vestits de dol. A cada costat, dos àngels guarden les dues figures esmentades. Quatre columnes, ornades amb fullatges estilitzats, sostenen l'entaulament superior.
Pintures de Joaquim Vayreda Vila (1890)
Les pintures de tradició romànica de l'arc triomfal i de la nau de Sant Cristòfor de Beget foren realitzades pel famós pintor olotí Joaquim Vayreda Vila, creador de l'escola de paisatge, així com d'una de les fàbriques d'imatgeria religiosa més famosa de la capital garrotxina. Han estat restaurades. Hi predominen els colors foscos, com els morats i els verdosos. Per aquest treball, Vayreda va cobrar la quantitat de 1.301 pessetes amb setanta-cinc cèntims, l'any 1890.
Pica baptismal d'immersió (s. XII)
A l'interior de Sant Cristòfor de Beget es conserva una pica baptismal d'immersió de l'època romànica. Està decorada amb dos acordonaments horitzontals, les direccions dels quals són oposades. Segons Ramon Vinyeta "es pot considerar un dels exemplars més rellevants d'aquest estil a les comarques pirinenques". Fa 120 cm de diàmetre.
Altar major de Sant Cristòfor (s. XVIII)
Sant Cristòfor de Beget és de les poques esglésies garrotxines que es conserven íntegres d'abans dels iconoclastes del 1936. Cal destacar l'altar major, d'època barroca, fet de fusta daurada. En els baixos té dues portetes de punt rodó on hi ha pintades les figures de Sant Pere i Sant Pau. A la part central hi ha ubicat el retaule d'alabastre i el Crist; a cada costat, les figures de Sant Joan Evangelista a la dreta i la Mare de Déu a l'esquerra. Dues columnes amb els fusts ornats amb fullatges estilitzats i brots de raïms sostenen l'entaulament superior, on a la fornícula central hi va ésser ubicada la imatge del sant titular.
Altar de Sant Isidre Llaurador (S. XVIII)
A mitjans del XVIII Genís Pagès i de Pol, fill d'Ultramort (Empordà) i rector de Beget per espai de més de quaranta-cinc anys, va manar construir els altars barrocs que avui es conserven a l'interior de Sant Cristòfor, El dedicat a Sant Isidre Llaurador, igual que tots els altres, és de fusta daurada i està ubicat al costat dret de la nau, proper a la porta d'ingrés. A la part baixa hi ha l'altar, al centre la figura de Sant Isidre amb els seus atributs a les mans i a cada costat les imatges de Sant Cosme i Sant Damià.
Altar de la Mare de Déu del Roser i els Sants Metges (s. XVIII)
L'altar dedicat a la Mare de Déu del Roser està ubicat al costat esquerre de la nau, davant la porta d'ingrés al temple. A la part baixa hi ha l'altar daurat i pintat: a la part central hi ha la fornícula que acull la imatge de la Verge, amb els rosaris i llibre a la mà, daurada i policromada. Dues columnes per banda, ornades amb fullatges estilitzats, sostenen l'entaulament superior on estan ubicades les imatges dels Sants Metges, així com una decoració feta de flors i fruits.
Altar del Sagrat Cor de Jesús (S. XVIII)
Està ubicat al costat esquerre de la nau, al mig dels dedicats a la Verge del Roser i al Crist amb la Dolorosa. És de fusta daurada i, com tots els altres, correspon a l'estil barroc. A la part baixa hi ha la fornícula que acull la imatge del Sagrat Cor de Jesús, enmig de Sant Tomàs i Sant Martí. Dues columnetes a cada costat sostenen l'entaulament ric de fullatges i fruits estilitzats.
Majestat romànica (s. XII-XIII)
Una talla de fusta representant a Crist en Majestat presideix l'altar major de l'església de Sant Cristòfor de Beget. Fa 207x196cm i es troba sobre una creu d'època més tardana, de 217x196cm. El Crist té al dors un reconditori destinat a relíquies. El cap, amb els ulls oberts, s'inclina lleugerament cap a l'esquerra; va coronat per una cabellera partida en clenxa, penjada muscles avall per davant del pit i acabada en rissos convencionals; la túnica, amb mànigues, té uns plecs regulars i arrodonits i va cenyida per una cinta nuada a la cintura que baixa fins al capdevall de la vestidura. Fou repintada l'any 1787, coincidint amb les obres de reforma del presbiteri del temple.
Retaule d'alabastre (S. XIV)
Retaule d'alabastre conservat a l'altar major i dedicat a la Verge Maria. Consta de dotze quadres emmarcats per un simple repujat a tall d'un cordó arrodonit enfora; el coronament de cada secció (sis en total) estan constituits per unes peces triangularsamb caires i triforis ornats amb acordonaments. Cada quadre conté una escena de la vida de Jesús i la Verge Maria, sense que es segueixi cap ordre en la successió dels fets; això ha portat a pensar que s'han desplaçat en alguna restauració.
Imatge de la Verge de la Salut (S. XIII-XIV)
Està ubicada al costat de l'altar major. És d'alabastre policromat i representa la Verge Maria amb el seu infantó; la policromia és a base de tonalitats molt fosques, destacant-ne el negre i el verd. La Verge va tapada amb una túnica sota la qual hi ha el vestit cenyit per un cordó. Amb la mà dreta sosté una bola i amb l'esquerra agafa el seu fill, que beneeix amb la dreta i a l'esquerra porta un llibre. Fa 98cm d'alçada.
Cronologia
El temple és monument nacional des del 1931.
Església de Sant Cristòfol de Beget
Ajudeu-nos a revisar la documentació