Far del Cap de Creus (i restes de la torre de Cap de Creus)

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5378

 

Camí del Far, sobre la punta de l'Esquena. 87 m. sobre el nivell del mar

Cadaqués - Alt Empordà

 

Faquinetto, Josep Ma. - Martí, Víctor

1853

 

Ús: far

Estat de conservació: B

 

Descripció

És el far situat més a l’orient de la península Ibèrica. Ubicat en un paratge isolador i desolat, d’extraordinària bellesa, actualment els seus voltants són un parc natural. Es troba a 500 metres de la punta del cap, sobre un penya-segat negre amb una orografia complicada i acinglada, conegut, amb el nom de la punta de l’Esquena i que cau al mar formant un freu davant de l’illa Encalladora. El far, a 87 metres d’alçada, està abatut pel vent de la tramuntana, i dóna llum i és un punt de referència en una de les zones més dures per a la navegació de la costa catalana.

Edificació característica dels fars del segle XIX. Edifici de planta quadrada al centre del qual s'aixeca la torre de senyals d'11 m. d'alçada, aquesta té base quadrada i cos cilíndric. La torre ha estat parcialment reformada en diverses ocasions per adaptar-la als avenços tècnics (ampliació amb una sala de màquines a l'ala de mestral, i amb part dels tres habitatges a la banda de migjorn). Una tanca d'obra envolta el far i deixa un ampli clos on hi ha l'alberg dels farers.

A uns 20 m. a llevant de la tanca, en un nivell una mica més baix, queden vestigis de la torre medieval de guaita de Cap de Creus, possiblement emplaçada en el mateix lloc que ara ocupa el far i acabada de destruïr per a la seva edificiació.

A la dècada dels seixanta aquest far, i el seu model a escala reduïda, construït al seu voltant, va servir per filmar pel·lícules d’aventures i de pirates com “La llum de la fi del món”, basada en una novel·la de Jules Verne, que narra la història d’un far que desorienta els navegants, per capturar-los. També ha estat font d’inspiració de pintors i poetes surrealistes i avantguardistes europeus i americans.

Cronologia

Va entrar en funcionament la nit del 29 de juliol de 1853 (Damunt de la porta del far i ha una làpida amb la inscripció "Reinando Doña Isabel Segunda. Año de 1853"). És el segon far més antic de Catalunya, inaugurat 19 mesos després del far del Llobregat; cosa que evidencia la seva conveniència i necessitat pel fet d’estar en un punt geogràfic estratègic de la costa peninsular, que va fer incloure’l en el primer programa del sistema de fars de la costa espanyola dissenyat pel govern d’Isabel II. El mes d’octubre de 1937, en plena Guerra Civil, un atac inutilitza l’òptica del far, que queda a les fosques fins al final de la guerra, fet que posa de relleu, també, el seu paper estratègic.

La torre de guaita del Cap de Creus està documentada l'any 1385 i fou reconstruïda en diverses ocasions (1436, 1568..) i en mateix lloc s'hi va aixecar el far.

Bibliografia

Joan Carles Guerrero ."Els fars de la Costa Brava" monogràfic de La Punxa nº 30. Col·legi d'Aparelladors de Girona. Juliol 2000 pp.3-55.
M.A. Sánchez, Faros españoles del Mediterráneo MOPU 1987
http://www.apb.es/ca/SERVICES/Serveis_Al_Vaixell/Senyalitzacio_Maritima/Descripcions/Cap_De_Creus
http://usuarios.lycos.es/activitats/fourphotogalery9.html