Far de les Illes Medes

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 5374

 

Meda Gran, 80 m . sobre el nivell del mar

(L'Estartit)Torroella de Montgrí - Baix Empordà

 

1868 / 1982 (restauració)

 

Ús: far

Estat de conservació: B

 

Descripció

Far ubicat a la Meda Gran, a una alçada de 86,23 metres del nivell del mar, i a 10,55 sobre el terreny. Junt amb el far de Roses, al qual està enfilat, marca l’ansa sud del golf de Roses. La rellevància geodèsica d’aquest far, a més de delimitar la banda sud de la corda lumínica del far de Roses, és perquè també delimita la banda sud de la corda lluminosa del far de cap Creus. D’aquí la seva importància. També assenyala el freu de les illes Medes amb la costa de Torroella.

Arquitectònicament no té res a veure, quant a l’estil, amb els fars construïts en aquesta zona ja que es tracta d’una edificació formada per una torre troncocònica sobre una base que fa de caseta. Al seu voltant hi ha restes d’edificacions antigues i és l’assentament de caus de moltes aus marines.L'edifici del far està configurat per dues cases bessones amb la torre al mig. La instal·lació lluminosa fou durant molts anys d'acetil·lè i estava situada en una torreta propera al'edifici de l'antic far.
El conjunt té planta d'U i ocupa una extensió de 219'11 m2. En el centre del rectangle que comprèn hi ha un ampli pati per distribuir les habitacions i des d'allà s'aixeca una torre prismàtica de secció quadrada i 3'70 m. de costat. Aquest pati s'emprava com a superficie addicional per a la recollida d'aigua de pluja i a sobre hi queia la vessant del teulat de l'edifici. Les restes d'un forn i del safareig complementen el conjunt

Cronologia

Inaugurat l’1 de juny de 1868, fou el darrer far inaugurat dintre del regnat d’Isabel II, impulsora del Pla de Fars i Llums de la Costa, ja que tres mesos després va esclatar la revolució liberal que la va fer fora del país.

Va ser un dels primers fars que es va quedar sense personal permanent vivint-hi, i el manteniment va passar a dependre del farer de Roses, que cada setmana hi anava per renovar el combustible a bord d’un petit vaixell i com que el 29 de novembre de 1933 va patir un naufragi, i atesa la problemàtica de l’aïllament del far, es va decidir que el manteniment es fes des de l’Estartit.

Fou restaurat l'any 1982, quan es va col·locar un sistema lluminós, alimentat amb energia solar, un dels primers a tot l’Estat.

Bibliografia

Joan Carles Guerrero ."Els fars de la Costa Brava" monogràfic de La Punxa nº 30. Col·legi d'Aparelladors de Girona. Juliol 2000 pp.3-55
SANCHEZ, M.A. Faros españoles del Mediterráneo MOPU 1987
http://usuarios.lycos.es/activitats/fourphotogalery9.html
http://www3.apb.es/ca/SERVICES/Serveis_Al_Vaixell/Senyalitzacio_Maritima/Descripcions/Illes_Medes