La Bisbal d'Empordà. Carrers i barris

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 1401

La Bisbal d'Empordà - Baix Empordà

Descripció

El nucli de La Bisbal es troba situat a la comarca del Baix Empordà, de la qual n'es capital. El seu terme municipal comprèn a més els nuclis de Sant Aniol de La Bisbal i del Castell d'Empordà.
La documentació més antiga conservada de La Bisbal data del segle IX. Per la història antiga VEGEU FITXA
Al llarg del segle XVIII la població va créixer, especialment a causa de l'emigració francesa provocada per la Revolució de 1789. A partir de mitjan segle XIX, la indústria surera, la de terrissa i la construcció de la carretera de Girona a Palamós van donar un gran impuls econòmic a la vila.
La ciutat s'estén a la dreta del riu Daró, amb eixamples vers el nord seguint la carretera de Girona a Palmós, i cap al sud fins al turó on hi ha el convent dels franciscans. El nucli primitiu estava encerclat per muralles i presidit per l'església i el palau episcopal. Actualment encara és visible el traçat medieval de carrers estrets i irregulars.
A partir dels segles XVI i XVII es desenvolupen ravals a la sortida d'alguns dels portals de la muralla, i en el segle XVIII, al llarg dels camins que sortien del nucli urbà, Durant la segona meitat del segle XIX, el creixement va tenir lloc al costat de la carretera de Girona (tram porxat de les Voltes, etc.) i a finals del segle XIX es va urbanitzar el passeig de la riba esquerra del riu Daró.

Carrer Convent: Raval S. XVIII avui units al nucli urbà per l'eixample S. XIX
Carrer Santa Llúcia: Raval S. XVIII avui unit al nucli urbà per l'eixample S. XIX. Cal destacar les llindes d'algunes cases VEGEU FITXA
Carrer Colomer Vázquez: Raval S. XVIII avui unit al nucli antic per l'eixample S. XIX. S'hi conserven moltes restes de construccions del segle XVIII.
Carrer Carreras Dagàs i carrer Tarongers: carrers del casc urbà amb interessants cases.
Carrer Ample: Eixample consolidat durant la segona meitat del segle XIX. Edificis de vivendes entre mitgeres de tres i quatre plantes amb façana planta i balcons normalment correguts a la primera planta i pendents a les superiors. Repeteix elements formals, oferint una imatge urbana unitària. Murs revocats, elements de forja...