Església de Sant Feliu de La Garriga

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2645

 

Sant Feliu de la Garriga

Viladamat - Alt Empordà

 

S. XI-XII-XIII

romànic

 

Ús: església / abandonat / magatzem ?

Estat de conservació: D ?

 

Descripció

L'església i el castell (reg. 2643) de Sant Feliu de la Garriga es troben en un replà, a mitj vessant del puig Segalà, dos kms. al sud-oest de Viladamat. A Sant Feliu de la Garriga, a l'entorn del castell i de l'església, en el vessant del puig Segalà, hi apareix també ceràmica romana i pre-romana. Alguns fragments d'àmfores i dolies es veuen encastats en l'aparell romànic de l'església

L'església, que forma part del castell, és un edifici d'una sola nau amb transepte i absis semicircular que segueix la mateixa línia i amplada que la resta de l'edifici.. La nau està coberta per volta de canó, sostinguda per arcs torals de mig punt de dovelles ben tallades, sobre pilastres rectangulars adossades als murs laterals. Aquests arcs presenten dovelles ben tallades i tenen impostes de secció incorbada. La volta transversal del creuer és molt estreta, de canó; potser ultrapassada. L'arc triomfal, de factura molt semblant als torals, és quelcom passat de radi, acusa una incipient forma de ferradura. Les seves impostes són en secció de bissell. La volta de l'absis té forma de quart d'esfera; incideix en l'extradós de l'arc triomfal.

A la façana de ponent, amb aparell de carreus ben escairats, hi ha la portalada d'accés, amb arcs de mig punt en gradació decreixent. Sobre el portal hi ha una finestra de doble esqueixada amb arcs de punt rodó. El conjunt de porta i finestra queda emmarcat per un ressalt (gran fornícula o arc cec) que sobresurt uns 20 cm del mur, que arrenca des del basament del mur mitjançant uns muntats rectangulars adossats. L'arc, que es clou per sobre mateix de la finestra, posseeix impostes incorbades en la seva arrencada. La façana es completa amb un ull de bou superior.

El mur septentrional de la nau presenta un aparell amb espais de carreus escairats com els del frontis i d'altres de còdols poc treballats. En l'extrem superior hi ha una cornisa en secció de bizell. En aquest costat no hi ha cap obertura. El mur de migdia està força malmès, s'hi han arrebossat forces pedres. El creuer, com ja s'ha dit, no sobresurt dels murs laterals de la nau; no hi forma cantonades. Destaca, en canvi, la seva coberta d'eix transversal amb vessants sobre les teulades de la nau i de l'absis i més alta que elles. El mur de l'ala septentrional del transepte no té cap obertura. A la banda de migdia s'hi va adossar el campanar. L'exterior de l'absis és decorat amb arcuacions i faixes llombardes. Hi ha dues arcuacions en cada un dels set espais entre les lesenes o faixes. Aquesta decoració llombarda es complementa amb la que hi ha a l'interior. A la part central de l'absis hi ha una finestra de doble biaix i arcs de mig punt

El campanar, adossat a l'ala meridional del transepte, és una torre de planta quadrada amb restes de fortificació (merlets i espitlleres). La part superior és malmesa i s'hi veuen rastres d'una fortificació més tardana que la resta de la torre de la qual queden alguns merlets i espitlleres. L'obra romànica és de carreus ben escairats. En la part avui ben conservada no hi ha cap obertura exepte una llarga espitllera al costat sud. Les arcades per a les campanes es trobaven en la part superior, actualment mig enrunada.

Cronologia

Sant Feliu de la Garriga és, sens dubte, el conjunt monumental més emblemàtic del terme, on hi ha l'origen actual del municipi i on tenia la seu la parròquia de Viladamat, fins que a partir de l'any 1753 es va anar abandonant progressivament degut al deteriorament de l'església, de manera que aquell any els objectes de culte més valuosos foren portats a Viladamat. El culte hi fou prohibit pel bisbe al 1823 a causa de la ruïna que amenaçava l'edifici i al 1843 es va tapar la porta i tot el que quedava dins l'església, incloent-hi les campanes, foren trassladades a Viladamat.

La primera vegada que apareix documentada és en un precepte del rei Odó de l'any 889 a favor del monestir de Sant Policarp de Rasés, al Llenguadoc. A partir del s. XI les cites i referències a l'església de Sant Feliu són constants. Apareix en la relació de llocs del comtat d'Empúries del 1115 i 1164, en documents de venda o cessió de delmes de l'any 1279, en les Rationes Decimarum del 1279 i 1280, a la relació de parròquies del 1362, etc. Una vegada abandonat el culte i desamortitzada, passà a propietat particular, situació que ha perdurat fins ara.

En el seu aspecte actual, tot i poder-s'hi veure restes de murs més antics en els fonaments de les parets principals, és un edifici del s. XII. A la zona sud del transepte, a tocar l'absis, hi fou adossada una torre campanar de planta quadrada, lleugerament posterior, segurament del s. XIII o XIV. El frontis també fou reformat durant els segles XII-XIII.

Presenta una degradació important. L'església romànica és al costat de migdia del castell. Actualment el castell serveix de masia i l'antiga església de magatzem d'aquesta masia.

Bibliografia

http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
http://www.viladamat.net/cos-patri.html