Església de Sant Pere de Galligans

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 47

Sant Pere, Plaça

Girona - Gironès

Ribot i de Balle, Joan M. de (restauració)

1100-1150; 1981, restauració

Romànic

Descripció

Antic monestir, situat al peu de la vall del Galligants, residència d'una petita comunitat benedictina. Les primeres notícies documentades de la seva existència són de l'any 992, quan el comte de Barcelona Ramon Borrell vengué a l'Abat de Galligants el burg de Sant Pere.
L'edifici actual data del segle XII, segons consta en els llegats i donacions fets pels comtes Ramon Berenguer III l'any 1131 i Ramon Berenguer IV l'any 1137 per tal de finançar la seva construcció; aquest darrer va sotmetre el cenobi a la jurisdicció del monestir occità de La Grassa l'any 1171, encara que la comunitat continuà gaudint d'autonomia i abat propi. La galeria nord del claustre fou acabada l'any 1154 i les restants l'any 1190.
El monestir de Sant Pere és un dels conjunts més notables del romànic català, i s'hi recull tot el repertori formal propi d'aquest estil. La façana en T invertida, esquema anàleg al que s'utilitza en el monestir de Santes Creus, presenta com aquell una composició sòbria que juntament amb una extremada nuesa ornamental, obté un resultat d'equilibrades proporcions. L'interior és de tres naus, la central coberta amb volta de canó ritmada per arcs torals continuats per mitges columnes encastades als pilars, mentre que les voltes laterals són de quart de cercle. El ritme d'aquestes mitges columnes és continuat en les que envolten l'interior de l'absis central.
El llenguatge arcaïtzant de la portada, similar i probablement coetani al que s'emprà en la cadira de la Seu gironina, i la irregular disposició de la planta amb dues absidioles al cantó de l'epístola i una al de l'evangeli, han fet suposar que l'actual església del XII fou bastida aprofitant construccions anteriors.
El claustre, semblant en la iconografia dels capitells i en el motlluratge de les arcades i dels intercolumnis als de Sant Cugat del Vallès i de la Catedral, és, però d'escala més reduida, i assoleix la creació d'un espai interior intimista i suggestiu.
La casa nº 7 del carrer de Santa Llúcia fou casa de l'Abat del monestir fins el 1835. Hi és de destacar la portada interior dels segles XVI-XVII.

Cronologia

Construcció S.XII

Bibliografia

La Ciutat de Girona, C.Rahola. Gerona arqueológica i monumental, Pla Cargol. Guia d'Arquitectura de Girona, Ed.COAC.
Inventaris d'Arquitectura Joan M. de Ribot i de Balle. COAC 2003. Índex pàg. 11
Bella pedra vella. Girona, Diputació de Girona
BIRULÉS, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008
DOMÈNECH, Gemma i GIL, Rosa Maria. Galligants. Girona. Diputació de Girona QRdG.(en premsa)