Església de Sant Martí d'Empúries

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2570

 

Sant Martí d'Empúries

L'Escala - Alt Empordà

 

s. XVI (1507-1538 )

gòtic

 

Ús: església

Estat de conservació: B

 

Descripció

L'església de Sant Martí és un edifici d'una nau amb contraforts en els murs laterals i a l'absis, aquest de planta poligonal. L'interior, amb cor als peus, presenta voltes de creueria i finestres d'arc de mig punt atrompetades.

La façana principal és de composició simètrica, amb una porta d'accés és de doble arc (ogival i carpanell) i rosassa a la part superior. La rosassa, un dels elements més destacables de l'edifici, és motllurada, amb cercles en gradació decreixent i amb decoració calada de pedra al centre. Corona la façana una petita cornisa damunt de la qual hi ha una estructura de campanar inacabada.
La façana conté un conjunt interessant de làpides. Damunt de la porta d'accés es troben encastades una làpida sepulcral, centrada, amb deu línies d'inscripcions, i les dues meitats d'una altra làpida, situades a banda i banda de l'anterior i que constitueixen una peça de gran valor epigràfic. La primera, sepulcral, correspon al sagristà Guillem de Palol, mort el 1248, i informa de les obres de reconstrucció que aquest personatge va dur a terme. L'altra, que apareix dividida, és de marbre blanc amb cinc línies gravades en versos separats per punts triangulars, que fan referència a la reconstrucció del temple en temps del comte Gausbert el 926. Durant el s. XVI aquesta làpida fou dividida i col·locada en l'emplaçament actual.
Finalment, en el timpà de la porta d'accés, hi figura una altra làpida, aquesta és rectangular i s'hi pot llegir la data de 1507 i la referència a l'inici de la construcció del temple.

A la façana lateral dreta hi ha obertures d'arc de mig punt. Tota l'obra és de pedra, amb carreus ben tallats a la façana i sense treballar als murs laterals.

A l'interior, primera capella de la dreta, destaca una Pica Baptismal romànica (dels s. XII-XIII). Una peça monolítica de forma semi-ovoide i realitzada en pedra calcària. De decoració molt simple, únicament presenta arcuacions d'inspiració llombarda a la part superior.
Igulament destacable és la Pica Beneitera d'estil renaixentista (s. XVI). Es tracta d'un element format per una columna estriada, amb fust i capitell de marbre, i una pica de pedra que té forma de tronc de piràmide de vuit cares. A dues bandes hi ha relleus amb testes humanes, molt desgastats.
També cal destacar l'ara paleocristiana que es conserva en una petita capella lateral, i l'ara romànica actualment utilitzada com a taula de l'altar major.

Cronologia

El primer temple està documentat almenys des del 843. Fou restaurat el 926 pel comte Gausbert, reconstruït en el s. XIII i finalment substituït per l'actual durant la primera meitat de s. XVI. La làpida situada damunt la porta d'accés informa que les obres es varen començar l'any 1507, mentre que a la mènsula d'un arc del cor (cartell sostingut per àngel) hi apareix gravada la data de 1538, probablement final de la contrucció.

Bibliografia

VEGEU FITXA
VVAA, L'Empordà II a Catalunya Romànica, vol. IX. Barcelona, 1990, pàg. 464-470