Església de Sant Cebrià de Vilafant

Demaneu hora per consultar
aquesta documentació

Registre: 2676

 

Plaça de l'Església

Vilafant - Alt Empordà

 

s. XII-XIII i s. XVIII

romànic i neoclàssic

 

Ús: església

Estat de conservació: B

 

Descripció

L'església de Sant Cebrià de Vilafant presenta una nau de planta rectangular, sense absis destacat. La nau és de volta apuntada i seguida, sense arc triomfal que assenyali la separació entre nau i presbiteri. Té coberta a dues vessants. El campanar, amb forma de torre, s'alça sobre l'angle nord-oest de l'edifici. Posseeix quatre arcades de mig punt i una coberta en forma de piràmide.

La façana principal o frontis, a ponent, posseeix una porta neoclàssica. El seu arc és rebaixat i al damunt hi ha motllures decoratives, un frontó i una obertura circular o rosetó. La façana és coberta d'arrebossat. Al mur meridional, prop de la cantonada amb el frontis, hi resta la porta antiga (s. XII-XIII), avui tapiada, d'un sol arc de mig punt i adovellada. En aquest mur s'hi afegeix una construcció tardana (segles XVIII-XIX) que posseeix una porta moderna. El mur septentrional no tenia obertures. A la seva banda de llevant s'hi adossà la sagristia i a l'extrem de ponent l'escala que puja al campanar (s. XVIII). Entre aquestes dues construccions es veu l'antic mur fet amb carreus. El mur de llevant o de capçalera, rectilini i en escaire amb els laterals, posseeix al centre una finestra de doble biaix i arcs de punt rodó.

Durant el segle XVIII l'edifici fou recrescut amb un terrabastall on hi ha finestres rectangulars i petits forats.

A la banda exterior del mur meridional, sota mateix del ràfec del teulat, hi ha una creu de pedra amb una inscripció sepulcral de l'any 1400. Possiblement aquesta creu es trobava en l'antic cementiri que hi havia al costat de l'església.

Cronologia

Església documentada l'any 1193, gràcies al testament del personatge Ramon de Vilafant.
Edifici romànic del segle XII, que fou ampliat en el segle XIII i renovat a finals del segle XVIII després de patir importants destrosses durant la Guerra dels Trenta Anys.

La portalada d'estil neoclàssic data del segle XVIII. L'any 1967 Pelayo Martínez projecta l'altar major.

Bibliografia

http://www.crae.com/PaP/MostrarP.asp?Idi=0
Josep M. Bernils Mach, Vilafant. Quaderns de la Revista de Girona, 68. Diputació de Girona - Caixa de Girona, Girona, 1997.